En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 13 de desembre del 2014

Tinta sensible



La meva ploma
feia taques al full,
eren com sang,
en un paper grogós.
Ara el blau de nou flueix.

14 comentaris:

  1. Era un vers que feria el paper, amb tinta de les artèries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      era un vers que feria el paper i a mi mateixa. Que sortia amb dolor.

      Elimina
  2. Jpmerch,
    te'n vas al cel quan has estat a l'infern. Jo he passat anys torturant-me per ser ara una mica o molt feliç.

    ResponElimina
  3. Hi ha moments de tota mena, la vida éa així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva vida és molt bipolar en tot, no sé com m'ho faig, Carme!

      Elimina
  4. Ara entenc perquè cada dia fas poemes més bons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      és paradoxal, això de no desgastar-se sinó d'anar endavant.

      Elimina
  5. Quan em trobo sol, trist i desvalgut, guaito per la balaustrada i entrevec l'allau dels teus versos, sempre presents, sempre... Oh, Excelsa, sempiterna en la teva fidelitat, indefectiblement!

    ResponElimina
  6. És la fidelitat d'un gos abandonat amb el nou amo, Abel. És la fidelitat a la poesia i l'art "über alles".

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la fidelitat en tu mateixa, Helena; els teus versos tenen emprempta pròpia, "besondere"!

      Elimina
  7. Flueix - i tant- en poemes que mai deixen indiferent.
    Endavant!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...