En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dimecres, 10 de desembre del 2014
Noia de poesia
Seria una hipocresia
un poema meu
massa llarg:
als quinze anys
vaig fer un sonet,
però fins els dinou
no em transformà
un poema de sis versos.
Menys és més,
en arquitectura
i en poesia.
Què va, Igor! Van passar molts anys fins que el 12 de desembre del 2011 em vaig llançar a fer poesia. Havia fet algun haiku i un poema breu i prou fins aleshores. El sonet dels quinze anys era obligatori a l'institut. Encara no havia nascut la meva passió.
Ai, que si dius que en poesia menys és més se't tiraran a sobre els grans poetes que han escrit obres extenses, començant per Dante, Shakespeare, i un llarg etc. ¿Vas començar l'onze? Doncs has avançat molt... endavant, que tens tot el món per escriure'l.
Olga, quan vaig fer el sonet als quinze anys em van fer passar pel tubo, però no m'hi faran passar més. Defenso el "menys és més" tant com l'"ornament a l'estructura" de Gaudí. I tot té excepcions. Fins i tot a la Fundació Mies Van der Rohe hi ha una estàtua clàssica que trenca amb la simplicitat, no es pot matar tot el que és gras.
Glòria, només sé que els que escriuen llarg tenen complex d'escriure llarg, i els que escriuen curt tenen complex d'escriure curt. Vagis on vagis faràs alguna mena d'ombra, deia Forster, o sigui que jo em planto en els poemes curts i ja està.
Menys és més? Més és menys? Crec que depèn de la qualitat, no la quantitat. Però sí crec que subscric la frase de la Maijo, amb l'edat tendim a la simplificació en recerca d'una essencialitat més despullada.
'Lo bueno, si breve, dos veces bueno'. Val. ¿Lo breve, si bueno, dos veces breve? Home... Sí que als pots petits hi ha sempre la millor confitura. La veritat és que els poemes llargs ja em feien mandra de jove, i de vell encara més. Per això és tan bonica la poesia xinesa. Si saps expressar alguna cosa bonica en poques paraules, tot el que s'hi afegeixi és retòrica vana.
La persona que et va encoratjar a continuar escrivint era molt sàvia: és un consell excel·lent per al qui escriu bé, i bo per al qui ho llegeix o ho escolta. Diu que Carles Riba, quan algun jove poeta li llegia versos i no li agradaven, se'l treia de sobre educadament dient-li "perseveri, jove, perseveri". A tu, els admiradors et diem com el 'Tiburón': "no paris, segueix, segueix". Gràcies pels teus versos, un raig de claror entre tanta boira....
Totalment d'acord.
ResponEliminaAmb alguna excepció, Jpmerch. A mi m'agrada molt Gaudí.
EliminaÉs que ets dona de primavera!
ResponEliminaSílvia,
Eliminacrec que a aquest poema se li escauria més el títol "La transformació".
Tot dependrà de l'ànima creadora, però ja se sap, a més edat tot més simplificat.
ResponEliminamaijo,
Elimina"sabe mas el diablo por viejo que por diablo".
Primer va ser la "noia de poesia", i ara és el "poema de dona".
ResponEliminaXavier,
Eliminad'acord, però jo encara sóc una noia!
Tota una i breu declaració de principis. Un full de ruta que puc jurar, has seguit.
ResponEliminaSalut. Oh, vas començar jove, molt jove.
Què va, Igor! Van passar molts anys fins que el 12 de desembre del 2011 em vaig llançar a fer poesia. Havia fet algun haiku i un poema breu i prou fins aleshores. El sonet dels quinze anys era obligatori a l'institut. Encara no havia nascut la meva passió.
EliminaAi, que si dius que en poesia menys és més se't tiraran a sobre els grans poetes que han escrit obres extenses, començant per Dante, Shakespeare, i un llarg etc.
ResponElimina¿Vas començar l'onze? Doncs has avançat molt... endavant, que tens tot el món per escriure'l.
Olga,
Eliminaquan vaig fer el sonet als quinze anys em van fer passar pel tubo, però no m'hi faran passar més. Defenso el "menys és més" tant com l'"ornament a l'estructura" de Gaudí. I tot té excepcions. Fins i tot a la Fundació Mies Van der Rohe hi ha una estàtua clàssica que trenca amb la simplicitat, no es pot matar tot el que és gras.
És una manera de veure-ho que comparteixo. Per a mi també menys és més, en l'arquitectura i en la poesia...
ResponEliminaCarme,
Eliminai en el disseny també!
El bo, si es breu, dues vegades bo. Jo també ho veig així.
ResponEliminaGlòria,
Eliminanomés sé que els que escriuen llarg tenen complex d'escriure llarg, i els que escriuen curt tenen complex d'escriure curt. Vagis on vagis faràs alguna mena d'ombra, deia Forster, o sigui que jo em planto en els poemes curts i ja està.
Menys és més? Més és menys?
ResponEliminaCrec que depèn de la qualitat, no la quantitat. Però sí crec que subscric la frase de la Maijo, amb l'edat tendim a la simplificació en recerca d'una essencialitat més despullada.
Eduard,
Eliminala qualitat que no es fa pesada és més qualitat, penso. Això de l'edat no ho he experimentat.
'Lo bueno, si breve, dos veces bueno'. Val. ¿Lo breve, si bueno, dos veces breve? Home... Sí que als pots petits hi ha sempre la millor confitura. La veritat és que els poemes llargs ja em feien mandra de jove, i de vell encara més. Per això és tan bonica la poesia xinesa. Si saps expressar alguna cosa bonica en poques paraules, tot el que s'hi afegeixi és retòrica vana.
ResponEliminaLa persona que et va encoratjar a continuar escrivint era molt sàvia: és un consell excel·lent per al qui escriu bé, i bo per al qui ho llegeix o ho escolta. Diu que Carles Riba, quan algun jove poeta li llegia versos i no li agradaven, se'l treia de sobre educadament dient-li "perseveri, jove, perseveri". A tu, els admiradors et diem com el 'Tiburón': "no paris, segueix, segueix". Gràcies pels teus versos, un raig de claror entre tanta boira....
Una abraçada. Bones festes!
Ramon,
Eliminadoncs ara mateix no estic pas inspirada! Aquests dies m'he presentat a un premi i he fet el recital, me n'he oblidat una mica d'escriure.
Moltes gràcies! I bones festes.