En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 19 de desembre de 2014

Calma

Fotograma de La lladre de llibres dins Relats en català

Et miro mentre
dorms. La llum de l'espelma
i el raig de sol
es projecten al llibre
que s'ha aturat amb tu.

Helena Bonals


M'adormo, mentre
la teva veu m'explica
velles històries.
Quan em mires i calles,
ets esguard i batec.

Carme Rosanas


Em mires mentre dorms
i em dius de cor els somnis.
Són tan reals, com tu i jo.

Silvia Teulats

11 comentaris:

  1. M'adormo, mentre
    la teva veu m'explica
    velles històries.
    Quan em mires i calles,
    ets esguard i batec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      podries publicar aquest poema a "Relats en català", ja que l'has fet i és tan bo.

      Elimina
    2. Gràcies, ho faré. No hi vaig mai, els tinc ben oblidats...

      Elimina
  2. Em mires mentre dorms
    i em dius de cor els somnis.
    Són tan reals, com tu i jo.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...