En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 21 de desembre de 2014

Ferida

Sempre em mossego
el llavi al mateix lloc
que la darrera vegada.
Una, dues, tres vegades.
Fins que canvio de paret.

[poema inspirat en els de la Núria Pujolàs i el seu llibre TU, tot i que ella encara creu que no fa poesia]

10 comentaris:

  1. Ostres, ara m'has deixat entre el cel i la terra. No sé on sóc. Això sí, el poema és esplèndid.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igor,
      doncs els teus comentaris jo sí que els trobo sempre esplèndids!

      Elimina
  2. Esperem que la ferida del llavi no es repeteixi. per 4a vegada.

    Helena, no ens vàrem trobar pels pèls. Qüestió de minuts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      no vaig entendre que eres a punt d'arribar quan vas trucar! Si no, m'hauria esperat. Oi que és maco, el llibre?

      Elimina
    2. Maco i original. Idees concentrades.

      Elimina
  3. Fa aforemes. O poerismes, no ho sé.
    Però tampoc no s'ho creu..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va dir la Núria que me'l volies regalar. Gràcies!!!

      Elimina