En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 30 de desembre del 2014

Sempre
és la primera paraula
que cau del cel
mentre mires la lluna.

Núria PUJOLÀS



Inabastable
és la primera paraula
que sura en l'aigua
mentre mires el mar.

Helena BONALS

12 comentaris:

  1. Un díptic preciós, a més pots mirar la lluna i el mar quasi a la vegada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Gemma. Funcionen bé junts perquè són molt relacionats, aquests elements.

      Elimina
  2. Llegir la lluna i el mar,
    i mirar la Núria i l'Helena.

    ResponElimina
  3. Que el 2015
    et sigui ben propici,
    tot alegria
    per tu i els teus: que sempre
    t'acompanyin les Muses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      no hi ha res que desitgi tant com que m'acompanyin les Muses, ho has encertat!
      Bon any nou!

      Elimina
  4. Helena...quin regal!!!!

    Ets magnífica....gràcies!

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. cantireta,
      jo també em meravello de la meva lluna particular!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...