En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 13 de desembre del 2014

Tinta sensible



La meva ploma
feia taques al full,
eren com sang,
en un paper grogós.
Ara el blau de nou flueix.
a

14 comentaris:

  1. xavier pujol13 de desembre del 2014, a les 14:12

    Era un vers que feria el paper, amb tinta de les artèries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals13 de desembre del 2014, a les 14:19

      Xavier,
      era un vers que feria el paper i a mi mateixa. Que sortia amb dolor.

      Elimina
  2. jpmerch13 de desembre del 2014, a les 15:31

    No és bo autolesionar-se.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals13 de desembre del 2014, a les 15:54

    Jpmerch,
    te'n vas al cel quan has estat a l'infern. Jo he passat anys torturant-me per ser ara una mica o molt feliç.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas13 de desembre del 2014, a les 17:34

    Hi ha moments de tota mena, la vida éa així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals13 de desembre del 2014, a les 18:02

      La meva vida és molt bipolar en tot, no sé com m'ho faig, Carme!

      Elimina
  5. Sílvia 13 de desembre del 2014, a les 17:48

    Ara entenc perquè cada dia fas poemes més bons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals13 de desembre del 2014, a les 18:03

      Sílvia,
      és paradoxal, això de no desgastar-se sinó d'anar endavant.

      Elimina
  6. Unknown14 de desembre del 2014, a les 16:31

    Quan em trobo sol, trist i desvalgut, guaito per la balaustrada i entrevec l'allau dels teus versos, sempre presents, sempre... Oh, Excelsa, sempiterna en la teva fidelitat, indefectiblement!

    ResponElimina
  7. Helena Bonals14 de desembre del 2014, a les 16:57

    És la fidelitat d'un gos abandonat amb el nou amo, Abel. És la fidelitat a la poesia i l'art "über alles".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unknown14 de desembre del 2014, a les 18:43

      És la fidelitat en tu mateixa, Helena; els teus versos tenen emprempta pròpia, "besondere"!

      Elimina
  8. Glo.Bos.blog15 de desembre del 2014, a les 11:08

    Flueix - i tant- en poemes que mai deixen indiferent.
    Endavant!

    ResponElimina
  9. cantireta15 de desembre del 2014, a les 21:08

    Blau d'allau? Sepultem-nos...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...