En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 17 de desembre del 2014

Arrels en moviment

L'home arbre dins Relats en català

Núvols i terra,
entre el determinisme
i el lliure albir.
Qualsevol lloc on vagis
podràs fructificar.

13 comentaris:

  1. Si l'arbre no té saba...
    Tenim un preciós Cor del Bosc, d'una gran arrel de boix que porta una pedra encastada com si fos un cor.
    Olga Xirinacs

    ResponElimina
  2. (Cada vegada es demanen més collonades per accedir als comentaris. Olga)

    ResponElimina
  3. No passa res, Olga! Però és estrany que no puguis comentar amb el teu nom.
    Jo crec que l'arbre de la imatge té saba, encara que estigui en moviment.

    ResponElimina
  4. Canviar de lloc sense perdre les arrels.
    Millor que canviar d'arrels sense moures de lloc.

    ResponElimina
  5. Déu n'hi do quina imatge, fa patir una mica aquest home. El veig desarrelat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      sí, és una mica surrealista aquesta imatge. No és ben bé desarrelat, crec. Només que evoluciona, no és inflexible.

      Elimina
  6. Has fet una interpretaciò immillorable d'aquesta imatge. El poema ho diu tot... No sabria com afegir-hi res més. Jo tampoc el veig desarrelat, el veig en procés d'aconseguir aquest lliure albir. En camí de millora, en procés de progrés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      estic d'acord amb tu, moltes gràcies! Però el lliure albir sempre té l'amenaça latent del determinisme.

      Elimina
  7. La lluita entre aquestes dues forces.
    Qui guanyarà?
    Quan?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      això em recorda una obra que vaig veure fa molts anys, que era una espiral dins de la qual es podia caminar, ara feta de vidre, ara de pedres, fins la seva fi. Representa que al final hi hauria la síntesi. Però no sé com s'hi arriba!

      Elimina
  8. Et faig cas en això, Jordi.
    També et faré cas si selecciones 3-6 poemes meus! Si vols.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...