En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 27 de desembre de 2014

Ambició

Radiant com una núvia
cada cop que recito.
I més feliç que si em casés.
M'omplen les engrunes.

8 comentaris:

  1. M'omplen les engrunes capgira el poema com si fos un mitjó, un cop de volant dràstic. M'agrada molt aquesta viga atravessada al camí dels dos primers versos.
    Salut. Visca el 2015, (si us plau)

    ResponElimina
  2. Ja diuen els savis que la llum ve de dins nostre quan creiem en nosaltres mateixos, cosa que és la primera condició del'amor.
    Però no ho rebaixis a categoria amb les engrunes.

    ResponElimina
  3. Que duri per sempre la felicitat de la poesia... I aquest casament amb ella...

    Engrunes o no...

    ResponElimina
  4. Us contesto a tots amb el següent poema (inspirat en el meu blog Una cosa molt gran en una de molt petita).

    ResponElimina
  5. Oh, Helena, que ets sentis així és meravellós! Jo també sóc molt feliç quan recito.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranya que siguis feliç, perquè ho fas molt bé, Glòria.

      Elimina