Hi ha persones
que et prenen com un llibre
de la biblioteca.
Se'l llegeixen, i el tornen.
Que ja és molt.
Jo vull romandre
a la prestatgeria
de qui estimo,
com a llibre de capçalera,
que em rellegeixin,
com a clàssic de clàssics,
una obra mestra.
Si no, no em poso pas
a escriure l'amor.
Jo et vull brodar en una samarreta. Però no trobo artista.
ResponEliminaMira si t'estimo ;-)
Gràcies per la intenció que és el que compta, cantireta!
EliminaM'encanta la comparació, és veritat que hi ha gent que t'agafa en préstec i de vegades no sap ni sap llegir-te.
ResponEliminaHas avançat el meu comentari, Sïlvia... Hi ha gent que no sap ni llegir-te...
EliminaSílvia i Carme,,
Eliminaés veritat, hi ha gent que et llegeix del principi al final, i no entén res. Les comparacions donen per molt.
No es pot decidir en l'amor. Si s'hi poguera decidir, no seria amor, seria una cosa diferent.
ResponEliminaJpmerch,
Eliminasempre ho he pensat, això, que no es pot decidir en l'amor. Però la majoria de la gent creu que "un altre millor que cap", que pots canviar d'amor només amb la voluntat.
Hay libros que son devueltos sin ni siquiera ser leídos -apenas una ojeada rápida-. Otros son maltratados y quedan señales imborrables en sus páginas... Pero algunas veces un libros no lo devuelves a su vencimiento para releerlo desde julio a junio y vuelta a empezar... Son los menos y van muy buscados, tanto los libros como los lectores...
ResponEliminaJavier,
Eliminaa la carrera, el Jordi Malé ens va dir que cultura universitària equival a haver fullejat El capital de Karl Marx.
A mi m'agrada de provar amb un llibre de la biblioteca i si m'agrada comprar-me'l. Però a vegades deixo de llegir-lo un cop el tinc!
He agafat, en prèstec, aquest poema. El fullejo i el llegeixo.
ResponEliminaEl retorno al prestage, per a que els altres també ho facin.
Amb el risc de ser, involuntàriament, de les persones que cataloguen les amigues Carme i Sílvia.
Xavier,
Eliminapodeu fer el que volgueu amb aquest poema, però això no se li hauria de fer mai a una persona, no només a mi, que semblo tan exigent.
Em referia al poema, no a la persona.
EliminaD'acord, Xavier!!!
EliminaLa vostra amiga carme, quan parlava de no saber llegir, es referia a les persones i no als poemes. I concretament parlava amb dues referències que em van venir al cap. De dues experiències ben diferents. Una persona em deia sempre: ”tu ets com un llibre obert” jo li contestava, " i tu saps llegir-lo..." I en altres casos, per més que m'he explicat, no hi ha hagut manera de que entenguessin res. Jo sóc el mateix llibre... I m'explico igual de malament o de bé.
EliminaI és evident que la permanència en un cas o en un altre és molt i molt diferent. Encara que no parlo d'amor, sinó més aviat d'amistat.
Elimina