En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 20 de desembre del 2014

Apassionament

Si mai pateixes sequera lírica,
no deixis d'intentar-ho.
Si perds l'amor,
continua estimant.
La bellesa s'amaga,
és captiva,
però no és absent.
a

12 comentaris:

  1. xavier pujol20 de desembre del 2014, a les 21:38

    Un poema-consell. Necessitem seguir-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals21 de desembre del 2014, a les 9:26

      Xavier,
      els poetes solen parlar amb ells mateixos, i de retruc amb els lectors. Potser no és que necessitem seguir el consell, sinó que no podem deixar de seguir-lo.

      Elimina
  2. Carme Rosanas20 de desembre del 2014, a les 23:04

    Gràcies, tens molta raó... seguirem fent-ho sempre... buscant la bellesa captiva...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals21 de desembre del 2014, a les 9:27

      Carme,
      m'he inspirat en l'exposició a Caixa Fòrum, "Bellesa captiva". La vull anar a veure.

      Elimina
  3. Jordi Dorca20 de desembre del 2014, a les 23:54

    És la força.
    Quanta?
    Tanta com puguis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals21 de desembre del 2014, a les 9:29

      Jordi,
      exacte, tanta força com puguis, i més encara!
      Gràcies pel comentari.

      Elimina
  4. Sílvia 21 de desembre del 2014, a les 9:51

    Aquest poema és per llegir-lo cada dia!

    ResponElimina
  5. artur22 de desembre del 2014, a les 16:45

    Lluita constant !!
    Sàvies paraules, Helena !!
    Molt bones festes de Nadal !!!
    Una abraçada !!!

    ResponElimina
  6. Helena Bonals22 de desembre del 2014, a les 16:49

    Gràcies, Artur,
    igualment!

    ResponElimina
  7. Glo.Bos.blog28 de desembre del 2014, a les 23:03

    Seguiré el teu consell, Helena. Gràcies.
    Que la inspiració em trobi treballant!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...