En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 21 de desembre del 2014

Ferida

Sempre em mossego
el llavi al mateix lloc
que la darrera vegada.
Una, dues, tres vegades.
Fins que canvio de paret.

[poema inspirat en els de la Núria Pujolàs i el seu llibre TU, tot i que ella encara creu que no fa poesia]
a

10 comentaris:

  1. cantireta21 de desembre del 2014, a les 22:05

    WOW!!

    ResponElimina
  2. Igor22 de desembre del 2014, a les 12:06

    Ostres, ara m'has deixat entre el cel i la terra. No sé on sóc. Això sí, el poema és esplèndid.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals22 de desembre del 2014, a les 12:41

      Igor,
      doncs els teus comentaris jo sí que els trobo sempre esplèndids!

      Elimina
  3. xavier pujol22 de desembre del 2014, a les 17:54

    Esperem que la ferida del llavi no es repeteixi. per 4a vegada.

    Helena, no ens vàrem trobar pels pèls. Qüestió de minuts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals22 de desembre del 2014, a les 18:02

      Xavier,
      no vaig entendre que eres a punt d'arribar quan vas trucar! Si no, m'hauria esperat. Oi que és maco, el llibre?

      Elimina
    2. xavier pujol23 de desembre del 2014, a les 20:41

      Maco i original. Idees concentrades.

      Elimina
  4. Jordi Dorca22 de desembre del 2014, a les 22:47

    Fa aforemes. O poerismes, no ho sé.
    Però tampoc no s'ho creu..

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...