En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dissabte, 27 de desembre del 2014
Ambició II (variació)
Per què quan dic que
"m'omplen les engrunes"
tothom pensa que em sento poca cosa?
És que la poesia no és una cosa molt petita
però sublim com un estel?
Ès una qüestió de rebel·lia personal potser... Sempre que sento valorar molt les coses petites, penso que si tenen tant de valor ja no són petites, són importants. I si realment són petites i poc importants, doncs que no m'atabalin sobrevalorant-les.
Quan dius en el teu blog una cosa molt gran en una de molt petita, no pressuposa, aquest títol, que la grandesa interior la converteix del tot en gran i important? Jo ho llegeixo així.
No seré mai poca cosa Perquè m'omplin les teves engrunes. Si em fa vibrar allò que sento més sublim, Perquè veure-hi engrunes I no l'estel que hi ha a dins?
La poesia com un estel: petit, minúscul en la distància, gran, enorme, inimaginablement extens quan ens hi apropem. M'he posat al dia amb els teus poemes. Que el 2015 sigui igual de productiu amb les teves engrunes!
Eduard, estic llegint un llibre de Ponç Pons, El rastre blau de les formigues, que em fa adonar que el meu estil breu no és tan sols meu, i que val la pena de continuar escrivint engrunes.
Ès una qüestió de rebel·lia personal potser... Sempre que sento valorar molt les coses petites, penso que si tenen tant de valor ja no són petites, són importants. I si realment són petites i poc importants, doncs que no m'atabalin sobrevalorant-les.
ResponEliminaQuan dius en el teu blog una cosa molt gran en una de molt petita, no pressuposa, aquest títol, que la grandesa interior la converteix del tot en gran i important? Jo ho llegeixo així.
No seré mai poca cosa
Perquè m'omplin les teves engrunes.
Si em fa vibrar allò que sento més sublim,
Perquè veure-hi engrunes
I no l'estel que hi ha a dins?
Carme,
Eliminael títol del meu blog és inspirat en "la nit estrellada/ d'un vers" de Margarit.
M'omple el teu poema!
El per què hauria d'anar separat...
EliminaHelena m'agrada aquest poema de l'ambició II, el de la núvia, i el de la resposta de la Carme.
ResponEliminaQue el 2015 segueixi, poèticament, així de fecund.
Això espero, Xavier! I amb la vostra companyia!
EliminaLa poesia com un estel: petit, minúscul en la distància, gran, enorme, inimaginablement extens quan ens hi apropem.
ResponEliminaM'he posat al dia amb els teus poemes. Que el 2015 sigui igual de productiu amb les teves engrunes!
Eduard,
Eliminaestic llegint un llibre de Ponç Pons, El rastre blau de les formigues, que em fa adonar que el meu estil breu no és tan sols meu, i que val la pena de continuar escrivint engrunes.
Una engruna de poesia pot omplir l'ànima. Més una ànima sensible com la teva.
ResponEliminaGlòria,
Eliminaés que a més a més sóc força austera.