La nostra cal·ligrafia s'assembla.
És la darrera ombra de record
que em resta d'algú que vaig conèixer
als tres anys, i que ja no vol fer
una nova edició de mi.
Quan escric poemes en una llibreta
reviu en la tinta que hi aboco.
Però no perdura en el teclat de l'ordinador.
Escriure sobre paper sovint em recorda la meva àvia, que m'ensenyava a fer bona lletra, sobretot en les majúscules.
ResponEliminaSílvia,
Eliminael meu avi també tenia bona lletra!
La cal·ligrafia ens fa més semblants i a la vegada únics i diferents. A la bugada de passar el que escrivim al teclat sempre es perd algun llençol.
ResponEliminaRafel,
Eliminaa vegades la cal·ligrafia ens fa semblants a qui no volem. Corregir és com pulir un diamant, anem perdent coses pel camí.
Això és un repte per a l'ordinador, que crec es pot resoldre !!
ResponEliminaSi als teus poemes hi afegim la teva cal·ligrafia, serien de lectura sublim !
artur,
Eliminaaixò de l'ordinador és un símbol per parlar del progrés, el progrés que se m'ha menjat la infantesa.
Oh ! Un manuscrit original de la Helena !!
EliminaÉs fantàstic !!!
Em fas riure, Artur!
EliminaAra és molt millor! Tens una lletra potent
EliminaSílvia,
Eliminala teva ploma i una altra que tinc m'hi ajuden.
....ja m'agrada !! ; ))
EliminaUn dia ena has d'ensenyar una foto de la teva llibreta, amb el poema escrit a mà. M'agraden molt els escrits a mà i també m'agrada fer-ho tot i que reconec que cada cop ho faig menys.
ResponEliminaCarme,
Eliminaja he penjat una imatge de com he fet el poema, amb la cal·ligrafia de què parlo. No és igual que el poema que he publicat.
Amb la teva imatge hi hem guanyat doble. Veure el procés del poema és maco, molt maco.
EliminaI la teva cal·ligrafia, també.
Carme,
Eliminaa mi m'agradaria veure els originals de les obres que són del meu gust. La crítica textual és difícil però apassionant.
El manuscrit diu sempre la veritat.
ResponEliminaXavier,
Eliminael manuscrit diu el que la metàfora o símbol amaga, com pots observar en la imatge del text que he penjat.
Un cop vist el manuscrit, podem dir que és la "cuina" del poema final.
EliminaXavier,
Eliminas'hi podria fer crítica textual, saps què és?
Tinc un conegut que en sap molt i me'n va fer 5 cèntims. però sóc un mal alumne i ja no recordo gairebé res..
EliminaTens una lletra molt bonica, m'agrada.
ResponEliminaJpmerch,
Eliminala meva lletra prové de la combinació del que vaig aprendre de petita i del que em van ensenyar quan feia disseny gràfic. Sempre m'han dit que se'm dóna dibuixar i escriure.
Moltes gràcies!
Serà diferent escriure a mà i abocar a l'ordinador en acabat, a escriure directament a l'ordinador?
ResponEliminaHi ha alguns simbolismes inquietants en aquest poema, que revela i vela i desvela alternativament. Evocacions, oblits, progrés, evolució... Quantes idees entre els seus versos!
Eduard,
Eliminaa mi la ploma m'inspira. Però els comentaris els faig directament a l'ordinador!
Hi ha coses de les que em costa parlar, perquè ni jo mateixa les entenc.
el progrés que se m'ha menjat la infantesa.
ResponEliminaOstres. Tens raó.
No vull semblar un ximple, però al escriure en teclat, com al pulir massa un poema, hi ha alguna cosa que es perd. Prefereixo la lletra en una llibreta, encara que no vulgui fer-ne una nova edeició impossible de mi.
Salut.
Igor,
Eliminala infantesa és "neu que es fon", que diu la cançó.
M'agrada com entrelligues les paraules del poema!
Teclat inhòspit.
ResponEliminaTinta acollidora.
EliminaExacte, Jordi! Doblement exacte.
EliminaMaco. Com la teva lletra. Us enyoro a tots dos.
ResponEliminacantireta,
Eliminaja tinc un esbós del possible cartell per la primaveral. Hi hauria lletra meva!
Disculpa'm que m'anticipi, és que en tenia moltes ganes.
:-)
EliminaNo cremis les veles abans de que hàgim inaugurat el vaixell...
Cadascú és com és!!!
EliminaPerò no te l'ensenyo encara.