En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 1 de novembre de 2014

Grafologia



La nostra cal·ligrafia s'assembla.
És la darrera ombra de record
que em resta d'algú que vaig conèixer
als tres anys, i que ja no vol fer
una nova edició de mi.
Quan escric poemes en una llibreta
reviu en la tinta que hi aboco.
Però no perdura en el teclat de l'ordinador.

33 comentaris:

  1. Escriure sobre paper sovint em recorda la meva àvia, que m'ensenyava a fer bona lletra, sobretot en les majúscules.

    ResponElimina
  2. La cal·ligrafia ens fa més semblants i a la vegada únics i diferents. A la bugada de passar el que escrivim al teclat sempre es perd algun llençol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel,
      a vegades la cal·ligrafia ens fa semblants a qui no volem. Corregir és com pulir un diamant, anem perdent coses pel camí.

      Elimina
  3. Això és un repte per a l'ordinador, que crec es pot resoldre !!
    Si als teus poemes hi afegim la teva cal·ligrafia, serien de lectura sublim !

    ResponElimina
    Respostes
    1. artur,
      això de l'ordinador és un símbol per parlar del progrés, el progrés que se m'ha menjat la infantesa.

      Elimina
    2. Oh ! Un manuscrit original de la Helena !!
      És fantàstic !!!

      Elimina
    3. Ara és molt millor! Tens una lletra potent

      Elimina
    4. Sílvia,
      la teva ploma i una altra que tinc m'hi ajuden.

      Elimina
  4. Un dia ena has d'ensenyar una foto de la teva llibreta, amb el poema escrit a mà. M'agraden molt els escrits a mà i també m'agrada fer-ho tot i que reconec que cada cop ho faig menys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      ja he penjat una imatge de com he fet el poema, amb la cal·ligrafia de què parlo. No és igual que el poema que he publicat.

      Elimina
    2. Amb la teva imatge hi hem guanyat doble. Veure el procés del poema és maco, molt maco.

      I la teva cal·ligrafia, també.

      Elimina
    3. Carme,
      a mi m'agradaria veure els originals de les obres que són del meu gust. La crítica textual és difícil però apassionant.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Xavier,
      el manuscrit diu el que la metàfora o símbol amaga, com pots observar en la imatge del text que he penjat.

      Elimina
    2. Un cop vist el manuscrit, podem dir que és la "cuina" del poema final.

      Elimina
    3. Xavier,

      s'hi podria fer crítica textual, saps què és?

      Elimina
    4. Tinc un conegut que en sap molt i me'n va fer 5 cèntims. però sóc un mal alumne i ja no recordo gairebé res..

      Elimina
  6. Tens una lletra molt bonica, m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      la meva lletra prové de la combinació del que vaig aprendre de petita i del que em van ensenyar quan feia disseny gràfic. Sempre m'han dit que se'm dóna dibuixar i escriure.
      Moltes gràcies!

      Elimina
  7. Serà diferent escriure a mà i abocar a l'ordinador en acabat, a escriure directament a l'ordinador?
    Hi ha alguns simbolismes inquietants en aquest poema, que revela i vela i desvela alternativament. Evocacions, oblits, progrés, evolució... Quantes idees entre els seus versos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      a mi la ploma m'inspira. Però els comentaris els faig directament a l'ordinador!
      Hi ha coses de les que em costa parlar, perquè ni jo mateixa les entenc.

      Elimina
  8. el progrés que se m'ha menjat la infantesa.
    Ostres. Tens raó.
    No vull semblar un ximple, però al escriure en teclat, com al pulir massa un poema, hi ha alguna cosa que es perd. Prefereixo la lletra en una llibreta, encara que no vulgui fer-ne una nova edeició impossible de mi.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igor,
      la infantesa és "neu que es fon", que diu la cançó.
      M'agrada com entrelligues les paraules del poema!

      Elimina
  9. Maco. Com la teva lletra. Us enyoro a tots dos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      ja tinc un esbós del possible cartell per la primaveral. Hi hauria lletra meva!
      Disculpa'm que m'anticipi, és que en tenia moltes ganes.

      Elimina
    2. :-)

      No cremis les veles abans de que hàgim inaugurat el vaixell...

      Elimina
    3. Cadascú és com és!!!
      Però no te l'ensenyo encara.

      Elimina