En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 23 de novembre de 2014

Contra la nuesa

Qüestió de faldilles dins Relats en català

Ull fotogràfic
que copsa la mirada
sempre lasciva
dels homes, fins i tot
a dones femenines.

23 comentaris:

  1. El diafragma de la mirada de l'home, (o de l'ull fotogràfic) el regula el que hi ha sota les faldilles. (d'ell o d'alguna d'elles)

    ResponElimina
  2. Sempre és millor insinuar que mostrar, la foto ho prova.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      Com un poema sempre és millor que només insinuï.

      Elimina
  3. La mirada dels homes no sempre és lasciva, Helena.
    Crec.

    ResponElimina
  4. Jaume,
    sempre no, però un moment o altre els homes es converteixen en violadors en potència. Ja sé que sóc dura, però és la meva cognició. Sóc antisexe total, a priori i a posteriori.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Violadors en potència? Caram… diria que potser sí que ets una mica dura i possiblement injusta al generalitzar i ficar a tothom al mateix sac.
      Però vaja, cadascú té la seva opinió i en tot cas espero de tot cor que la teva sigui per convicció i no per experiència pròpia.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Sempre lasciva no, que de vegades pensem en el fútbol...
    Genial la foto.

    ResponElimina
  6. El futbol és lasciu! Caram, Helena, ets una contrincant dialèctica temible. Així i tot, m'arrisco a proporcionar una definició diferent de les mirades dels homes a les dones (m'autocito del meu llibre Interseccions): "aquella mirada apreciativa que solen adreçar els homes desvagats a les dones que es creuen al seu camí."
    Jo tenia una amiga guapíssima. sempre que anava amb ella podia veure tot de mirades masculines que la taladraven, i jo m'hi podia fixar bé, és clar, perquè era invisible per aquelles mirades. Ella em va dir un dia, comentant com es sentia en aquella situació tan usual, que podia distingir perfectament entre mirades apreciatives de la seva bellesa i les simplement lascives.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      fa dos dies un home gran em va dir pel carrer "Que guapa eres!" i no em va molestar. Però m'han dit "croqueta" i m'he enfadat molt.
      A mi, posats a triar, m'agraden més les dones guapes que els homes, sempre ho són més. No sóc lesbiana, més aviat asexual.

      Elimina
    2. A mi també m'agraden més les dones guapes que els homes i tampoc sóc lesbiana.

      Elimina
    3. Helena, a mi també m'agraden més les dones guapes. Entenc què vols dir.

      Elimina
    4. Jpmerch,
      i tampoc ets asexual?

      Sílvia,
      bellesa és en femení.

      Elimina
    5. No sé exactament que és ser asexual.

      Elimina
    6. Jpmerch,
      doncs que no en vols saber res, del sexe, perquè no vols que et facin mal ni fer-ne, en el meu cas, almenys. Perquè se m'ha de poder prescindir, penso. Cadascú és cadascú.

      Elimina
  7. Contràriament a tots aquests nois que sempre saben què dir, jo avui no ho sé massa. Trobo que ets molt radical. Però és cert que hi ha mirades que molesten. Clar que això amb els anys va caducant... cada vegada n'hi ha menys... ;D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      això de la mirada lasciva és una metonímia. Em refereixo a les intencions darreres d'un home, miri com miri. No sé si em faig entendre.

      Elimina
    2. I tant que sí! Crec que et fas entendre i que t'entenc molt bé!

      Potser per això no sé què dir... seria molt llarg de parlar tot això.

      Elimina
  8. Las mirades dels homes no sempre són lascives. Si la dona no és atractiva no hi ha lascívia. Però potser tampoc hi ha mirada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      jo crec que sí que pot haver-hi lascívia i mirada en una dona que no és atractiva. Als camps de concentració també passava, entre persones gens atractives en aquell moment.

      Elimina