En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 5 de novembre de 2014

Aquella nit fosca

La meva poesia
és un parabrises constant,
enmig de la pluja
i d'una nit que no minva mai,
la nit ardent de Buero Vallejo.

10 comentaris:

  1. Escombretes sobre el vidre,
    avall i amunt,
    avall i amunt,
    avall i amunt,
    avall i amunt...
    S'entreveu el camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      és una constància, la del parabrises, semblant a la meva! Alguna cosa s'entreveu, és veritat.

      Elimina
  2. Ens ajuda a veure-hi clar malgrat la tempesta. Molt ben trobada la imatge, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      m'he llevat amb aquesta imatge, i he anat corrents a escriure-la!

      Elimina
  3. Molt bonica aquesta imatgei ben certa pel que fa a la poesia...

    ResponElimina
  4. Carme,
    me l'ha dictat el meu cap mentre em despertava, aquesta imatge. No l'he el·laborat pas gaire!

    ResponElimina
  5. Molt bo. "enmig de la pluja
    i d'una nit que no minva mai".
    Emocionants, fantàstics versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igor,
      moltíssimes gràcies. La humanitat viu en aquesta nit, jo crec.

      Elimina
  6. Excelsa estimada, des de la llunyania sento les palpentes del teu parabrises constant, la nostra és una nit fosca i plujosa que no minva mai, una ardent obscuritat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      fins a Lleida arribo? Espero que em sentin els del jurat!

      Elimina