En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 7 de novembre del 2014

Contenció estacional

La castanyera dins Relats en català

Com la tardor,
castanyera ja gran.
També l'esclat
de joventut del fruit
es limita pel tall.

16 comentaris:

  1. L'esclat de joventut és un fonament per la maduresa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, Sílvia, crec que ningú podria negar-ho.

      Elimina
  2. Tantes coses ens limiten, sempre, com talls... com talls... ben trobada la idea.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Carme. Però aquests talls fan que no saltin i es perdin les castanyes.

    ResponElimina
  4. El trobo molt suggerent.
    Una abraçada, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. maijo,
      que bé que el trobis suggeridor! Per cert, de petita em van premiar una il·lustració sobre la castanyada, amb un mural enorme al pati de l'escola. Una experiència d'èxit, que m'inspira encara ara.

      Elimina
  5. Com tu dius, Helena, és un tall necessari, d'altre manera l'esclat pot ser fatal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      molt ben vist. I més en els dies que corren a Catalunya.

      Elimina
  6. Sí, el tall ens distingeix i ens determina.

    ResponElimina
  7. Un tall imprescindible per a fruit de la tardor sense ensurts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel,
      fa mandra, de fer el tall abans de coure-les, però t'estalvia algun dels ensurts que dius.

      Elimina
  8. Ostres, m'ha agradat. I el tall l'he notat a la pell.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...