En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 21 de novembre del 2014

En blanc

Un petó,
una abraçada
no fets,
són com un poema
no escrit,
com un poema
no llegit.

13 comentaris:

  1. No existeix el poema no llegit. Abans d'escriure'l, el pensament del poeta ja l'ha llegit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      però sí que existeix el poema no interpretat, el no vibrat amb ell!

      Elimina
    2. Sílvia,
      de petons fets mentalment n'hi ha molts!
      Ens hem creuat!

      Elimina
  2. Un poema escrit i no llegit, seria com abraçar l'aire? Com fer un petó al mirall?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo, Xavier! Però escrivint ja ens hem alliberat, encara que no ens llegeixi ningú.

      Elimina
  3. I com un poema que hem oblidat.... Quina veritat!

    ResponElimina
  4. El petó, com el poema, sovint persisteixen a dins, fins que troben sortida...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      el petó que voldríem que ens fessin i no ens fan mai, el petó que voldríem fer i no fem mai (parafrasejant Margarit).

      Elimina
  5. Me fareu plorar. Tinc lo dia tendre, per no dir tonto.

    Preciós, tothom. Ara vaig a escriure.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...