En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 30 d’octubre de 2014

Tanka per la Rosa de la feina

La teva empenta
la trobaré a faltar.
No hi ha poema
que escapci les espines
del teu nom, del teu món.

10 comentaris:

  1. Nom i món amb espines, difícil d'accedir.

    ResponElimina
  2. Trobar a faltar, sempre és una espina...

    ResponElimina
  3. La Rosa quedarà badada amb aquest poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      que ben trobat això que dius! Sí que s'ha quedat badada.

      Elimina
  4. Les espines fan el teu nom. I també els pètals. I la fragància de tot plegat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier,
      no t'hi poses per poc. Els teus comentaris són valuosos.

      Elimina
  5. Nom i món, un anagrama ras i curt, però que fa reflexionar. "Sta rosa pristina spinae, spìna nuda tenemus". No conec la Rosa, però segur que al llarg de la seva trajectòria s'ha ben merescut un poema així. Felicitats a totes dues.

    ResponElimina
  6. Ramon,
    em pots traduir la cita en llatí?

    ResponElimina