Primer de tot, gràcies per utilitzar una imatge meva com a inspiració per al teu poema. Estic, a més, poèticament d'acord amb la necessitat de perspectiva i, en paral·lel, amb l'esforç que hauria de suposar qualsevol camí. Tant de bo un bon dia, trobem l'equilibri de les coses.
Jordi, m'he inspirat en la teva imatge i amb una cançó de Serrat. "Que el camí fa pujada i me'n vaig a peu...". L'equilibri és en l'ambivalència mateixa, com el terme mig és en anar d'un a l'altre dels contraris.
M'agrada el pròxim que es pot tocar, em dóna confiança, encara que també cal calcular la perspectiva per no caure-hi de morros, m'agrada com jugues amb aquests conceptes, abraçada.
Primer de tot, gràcies per utilitzar una imatge meva com a inspiració per al teu poema. Estic, a més, poèticament d'acord amb la necessitat de perspectiva i,
ResponEliminaen paral·lel, amb l'esforç que hauria de suposar qualsevol camí. Tant de bo un
bon dia, trobem l'equilibri de les coses.
Abraçades, des de El Far.
Jordi, m'he inspirat en la teva imatge i amb una cançó de Serrat. "Que el camí fa pujada i me'n vaig a peu...".
EliminaL'equilibri és en l'ambivalència mateixa, com el terme mig és en anar d'un a l'altre dels contraris.
Seguim caminant,malgrat la pujada.
ResponEliminaI tant que sí, Xavier.
EliminaTot allò proper pot ser tocat amb les mans, d'aquí el seu atractiu.
ResponEliminaMolt bona reflexió, Olga! Però sempre acabo preferint el que no es pot tocar pas.
ResponEliminaPotser el millor és anar tocant a mesura que s'avança. Pas a pas. I, de tant en tant, un bon salt.
ResponEliminaEduard,
ResponEliminajo només somnio de fer un salt ben gran com el cavall de "El desig de ser indi" de Kafka.
Uau! Has tocat un dels meus textos favorits!!!
Eliminarecordo que una vegada vaig ser tan agosarat de versificar-lo.
Eduard,
Eliminaamb aquesta narració vaig entrar una mica en Kafka. Breu i contundent, com m'agrada a mi.
M'agrada el pròxim que es pot tocar, em dóna confiança, encara que també cal calcular la perspectiva per no caure-hi de morros, m'agrada com jugues amb aquests conceptes, abraçada.
ResponEliminaGemma,
Eliminaa vegades sóc molt filosòfica, com tu!
Em fas pensar que els camins gairebé sempre fan pujada. I que de tot s'aprèn, de la proximitat i de la distància...
ResponEliminaErosionada,
ara et miro de lluny,
En perspectiva...
Carme,
Eliminasí, a mi també em sembla que tots els camins fan pujada, fins i tot els que ens duen al passat, on no hi havia erosió.