En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 20 de novembre de 2014

Del 20 de novembre al 10 de desembre

En aquesta època de l'any
la posta s'estabilitza,
ja no es fa fosc més aviat,
tot esperant el pas de puça.
El pitjor ha passat,
com quan amaina el temporal,
com quan treus la paella del foc.
També encara dins la cova
tindràs la primera ombra
d'un poema no escrit,
d'un esclat que dus dins.

10 comentaris:

  1. En llegir la data del 20N, abans d'entrar al blog a llegir el poema sencer, em creia que anaves a parlar d'una altre tema.
    O també s'hi pot fer?

    En tot cas, si fem una lectura "només" del temps de tardor, el poema és molt bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      no sé a què et refereixes, però he pensat que el dia 10 de desembre faig un recital!

      Elimina
    2. No havia entès res Helena.
      Em referia al 20 N, 39è aniversari del dia de la mort del dictador.

      Elimina
    3. Ja ho havia pensat! Però no me'n volia recordar...

      Elimina
  2. M'agrada això del pas de puça. Aquest poema és més llarg del que acostumes a fer-los, un bon esclat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El títol també és més llarg, Sílvia! Per ajudar el pas de puça.

      Elimina
  3. A dies curts, poemes llargs, doncs!
    M'ha encantat l'associació entre el pas cíclic de les estacions amb la generació del poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      no són molt originals, però sempre funcionen aquestes associacions.

      Elimina