En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 10 de novembre de 2014

Poema visual

Juga a fer el teu poema visual dins Antaviana

De la noblesa
del paper, a les tecles,
a la pantalla.
Horitzó en vertical,
el del llibre final.

12 comentaris:

  1. Uau, quina bona idea! D'allò nou, d'allò vell... sublim :)

    ResponElimina
  2. Teclejaré, la llibreta.
    Cal·ligrafiaré la pantalla, si cal...
    Que res no m'atura els mots
    quan vénen i truquen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      ho podries publicar al bloc Antaviana d'allà on he tret la imatge! És un joc creatiu.

      Elimina
  3. Unes tecles que fan música
    al pentagrama del full en blanc.

    ResponElimina
  4. Bellíssima poesia! Moltes gràcies, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser,
      moltes gràcies a tu, sempre m'arriben molt les imatges que proposes.

      Elimina
  5. Bona proposta! Tot i que la xocolata desfeta també m'agrada :-D

    ResponElimina
  6. cantireta,
    suposo que en el contrast es troba el gust.

    ResponElimina
  7. Ah, bona contradicció. Que podria interpretar-se com que el final del llibre és l'hortizó, i l'horitzó és una imatge de llibertat, així que el final del llibre és....
    (m'he fet un embolic...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igor,
      un poema, un llibre, serveix per alliberar-se, generalment, encara que no arribi a ningú. No t'has fet pas cap embolic.

      Elimina