En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 12 d’agost del 2017

Vull veure-hi clar

És com si caminés per
una passarel·la molt prima,
amb la llum en un cantó
i la fosca en l'altre.
Vull arribar a terra ferma,
i oblidar-me del vertigen
que m'aclapara.
He accedit a un món al qual
difícilment renunciaré.

5 comentaris:

  1. No sé pas si la vida està feta de terra ferma... o potser no per molt de temps.
    No cal renunciar a res que no volguem. No ho has de fer.
    Provar d'eixamplar la passarel·la, per poder oblidar el vertigen ... estaria prou bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      La feina que faig a estones és molt feixuga, però n'estic enamorada. Estic de baixa, a vegades ho veig tot de color rosa, a vegades és l'infern. No trobo l'equilibri que necessito.

      Elimina
  2. Jo pateixo vertigen i seria incapaç de passar per segons quins llocs. Cal equilibri, sí, per avançar, ni que sigui ulls clucs, i arribar a trepitjar terra ferma. Sense renunciar-hi, ni a la terra ferma ni al difícil viatge. Tu ho pots aconseguir, perquè ets jove i valenta i t'agrada la feina que fas. Endavant sense por.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Camina sempre, no tinguis por", canten Els Gossos, Ramon. Tinc els meus recursos. Quan em fan mal a la feina prefereixo pensar, com em diu una amiga, que em tenen molta enveja. Sé fer ressenyes, sé catalá per corregir i traduir documents, sé maquetar, sé dissenyar amb l'ordinador, en només set anys i mig de treballar. Que em vinguin al darrere!

      Elimina
    2. català, vull dir! No duc ulleres, i es nota!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...