En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 2 de juliol del 2017

La immediatesa

El goig més gran
de llegir una novel·la:
aquells arguments
que quan els necessites
no has sabut trobar.

15 comentaris:

  1. La sorpresa de trobar escrit , el que el cap no sap dir en paraules !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Artur, veig que penses com jo! Això que dic és també una cosa que sabia sense saber-la.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Carme,
      Recordo Margarit dient que en un poema diem el que sempre voldríem dir i mai no diem, i el que sempre voldríem que ens diguessin i mai no ens diuen. De manera semblant a una novel·la, doncs.

      Elimina
  3. En la novel·la, el seu autor ens explica moltes més coses que les que narra el fil argumental.
    Molt ben resumit, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Aquestes coses són les que més m'agraden d'una novel·la, a banda que m'atrapi la narració.

      Elimina
  4. Molt bona reflexió, Helena. També m'agrada molt el punt de vista de Margarit; crec que és ben bé així. Necessitem la literatura (la pròpia i l'aliena) per acabar de completar-nos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse,
      Pessoa diu que l'art és una mostra que amb la vida no n'hi ha prou.

      Elimina
  5. Però després, quan m'arriben, els deixo passar, com si ja no em fessin falta. I encara fan falta. Aquells arguments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      A vegades es dóna la màgica, poètica coincidència que el que llegeixes en aquell moment t'està passant a tu. I mira que hi ha novel•les al món! Aleshores difícilment et passarà per alt. Voldries fer teves les paraules de l'autor!

      Elimina
  6. Sempre em fan pensar el teus poemes. Sempre m'admira la teva sensibilitat i perspicàcia, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      Això és perquè tu et projectes en els meus poemes, cosa bona.

      Elimina
  7. Em costa, llegir novel·les, sóc més de poesia i d'assaig. Però el gaudi de llegir entre línies, i fer-me la meva pròpia pel·lícula sobre els textos que ha escrit algú altre, és un plaer indiscutible. Molt ben expressat, Helena (i Margair també).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Margarit volia dir. No és que, com Borges, m'inventi autors, és no teclejar prou fi (i no repassar els escrits abans de fer el clic final).

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...