En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 29 de juliol del 2017

Dolor i ràbia

Els homes, a vegades, sembla que diguin:
ja sabem que ets llir entre cards,
tu pots endurar això i més.
La seva crueltat en saber
que no et poden dominar,
que fas el bé sense donar-te,
és la seva debilitat.
Jo només vull que la lluna sigui sol,
i el sol lluna, una relació d'igual a igual,
si és que això és cosa d'aquest món.
Si no, em conformo amb ser
espectadora, intèrpret, eunuc.

15 comentaris:

  1. Clar que sí, una relació d'igual a igual és cosa d'aquest món. Fas una universalització injusta en dir "els homes".

    ResponElimina
    Respostes
    1. JP Merch, dic "a vegades". Però la veritat és que és pràcticament sempre. El meu excés de sentiment mai ha estat correspost. I quan no en tinc, encara em tracten pitjor. Volen humiliar-me.

      Elimina
    2. A vegades o pràcticament sempre, però alguns homes.

      Elimina
    3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    4. D'acord, JP Merch, però segur que no trobo cap home que sigui Peter Pan en el sentit que jo vull i que no cal que digui pas. Aquest igual a igual sí que és improbable.

      Elimina
  2. Per cert, que tu tampoc ets exemple de delicadesa, per això ja no comento el teu blog, tot i que m'agradava molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Açò si que és una sorpresa. Què he fet per a que tingues aquest concepte de mi? M'agradaria saber-ho. Per a rectificar si cal.

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  3. Aquella vegada que també vaig fer un poema sobre els homes, molt directe, gens poètic, ho reconec, i tu vas dir: "Molt enigmàtic, com sempre". Com que després vas fer una entrada enllaçada al meu blog, en la que parlaves dels que no saben guardar secrets, vaig interpretar que estaves ironitzant sobre el meu excés de sinceritat. Com és que no te'n recordes?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El comentari que vaig fer al teu post és l'única opinió meua al respecte.
      El post que vaig fer jo a continuació, no tenia res a vore ni amb el teu poema ni amb tu, només estava inspirat en la teua resposta al comentari d'en Xavier. Trobe inspiració de moltes fonts i quan aquesta em ve d'un blog que visite, solc fer-hi un enllaç. Ara me'n penedisc en aquest cas, perquè pense no va ser ben interpretat. En qualsevol cas, t'hi demane disculpes, no era la meua intenció mostrar-me poc delicat amb tu. Els teus sentiments em mereixen tot el respecte del món.

      Elimina
    2. La culpa és meva, doncs, JP Merch, tinc molta tendència a paranoiar, sóc tan susceptible! Gràcies per l'aclariment.

      Elimina
  4. És difícil, assolir una igualtat absoluta. Cal reconèixer que s'ha millorat molt, si més no en les formes externes, sobre tot allò "políticament correcte". Però en el fons la majoria de la gent continuem sent com som, i conservem els mateixos prejudicis, només que anem més amb compte a posar-los de manifest segons on; però a la que el superjo se'ns distreu una mica, se'ns escapa el masclisme, el racisme, l'homofòbia... que conscientment reprimíem. Mea culpa per part meva, que no seria pas model de res. Estaria bé que la lluna i el sol fossin iguals; mentrestant, però, no et limitis a ser espectadora ni intèrpret (ni menys eunuc). El simple fet d'expressar-ho en versos ja denota un intent de canviar les coses.

    ResponElimina
  5. D'igual a igual, com sempre hauria de ser, però no com sempre és. La igualtat ens l'hem de treballar junts homes i dones. Crec que si trobes una persona, un home "correcte" i n'hi ha, la resta s'ha de construir dia a dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      l'igual a igual és en el terreny amorós. Encara que ell sigui un masclista, vull que m'estimin!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...