En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 5 de juliol del 2017

Abstracció natural

Pell de sorra dins Relats en català

El vent modela
la forma de l'arena
com l'art les lletres.

Helena Bonals


Com escultures
formes capricioses
que fan onades.

Xavier Pujol


Filles del vent
ens volen seduir
amb pits d'arena

KEFAS


Color de sorra.
El gest de cada duna,
com el teu cos.

Carme Rosanas

10 comentaris:

  1. Com escultures
    formes capricioses
    que fan onades.

    ResponElimina
  2. Filles del vent
    ens volen seduir
    amb pits d'arena

    ResponElimina
    Respostes
    1. KEFAS,
      De la manera com estan força apagats els blogs s'agraeix el teu talent!

      Elimina
  3. Color de sorra.
    El gest de cada duna,
    com el teu cos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un color de sorra ben exòtic, Carme, de pell morena. Feu uns poemes molt sensuals!

      Elimina
  4. No tinc paraules. Com Boris Spasski després de perdre amb Bobby Fischer, m'aixeco i aplaudeixo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que maca la comparació que fas, Ramon! Però tu no has perdut pas!

      Elimina
    2. Davant teu, perdria sempre. I convençut.

      Elimina
    3. Ramon,
      Moltes gràcies, però no m'ho crec pas, això. Són massa anys d'arrossegar-me, em costa de creure'm important.
      Els de casa em porten als recitals, però la meva mare parla d'aquests actes com "la collonada de l'Helena". D'altres vegades m'admira una mica, i quan els pares admiren els fills és un regal del cel, diu en Jordi Dorca. Però li costa.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...