En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 21 de maig del 2017

L'ombra també és real

Poema visual de Toni Prat

Hi va haver un temps
que jo ho tenia tot.
Només em cal
vessar de nou la tinta
per nodrir les arrels.

27 comentaris:

  1. Allà on n'hi va haver, sempre en queda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sabia la traducció de "quien tuvo retuvo", Xavier!

      Elimina
    2. No sé segur si això és una traducció Helena. M'ha sortit així.

      Elimina
  2. No deixem escapar mai allò que és nostre i forma part de nosaltres i de la nostra història...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a la poesia, Carme.
      Estic llegint el teu llibre amb tres poetes més. És molt ben escrit!

      Elimina
  3. Quan tot allò del voltant s'enfonsa, només la poesia pot salvar-nos. Només ella ens permet tornar a ésser. No hi ha cap altre aliment més nodridor per a nosaltres...

    ResponElimina
  4. I recomençar a escriure amb mà ferma.

    ResponElimina
  5. Una imatge mol encertada per acompanyar aquest magnífic poema, Helena. Tens la tinta, la ploma i la veu. Endavant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      de fet és el meu poema que acompanya la imatge, el poema visual! Però són relativament independents, crec.
      Gràcies!!!

      Elimina
  6. L'ombra va lenta.
    Inspirada pel passat.

    ResponElimina
  7. malgrat jo no en sigui amant d'inspirar-se en poemes per fer-ne un altre... haig de confessar que aquest m'agrada... I MOLT...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Toni,
      moltíssimes gràcies! A vegades, com tu, tinc la idea del poema des del principi, d'altres m'agafa treballant, com en aquest cas. M'hi vaig sentir tan projectada, en aquest poema visual! Em va agradar molt el que vas dir, que un poema visual és poesia, no pas art, per cert.

      Elimina
  8. Molt bo, el poema visual d'en Toni Prat, i molt bona, la teva interpretació. M'heu alegrat el vespre: gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi aquest poema del Toni m'alegra l'existència en general, Ramon!

      Elimina
  9. La llum encega i la foscor engoleix. Només en l’ombra és possible la vida.
    El teu cor té prou tinta per fer reverdir l’arbre.

    ResponElimina
  10. Ostres, molt bo el poema visual i la teva interpretació!

    ResponElimina
  11. Ostres, molt bo el poema visual i la teva interpretació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      hi ha qui té la flor al cul, jo no he viscut la meva joventut com caldria. Però estic disposada a no deixar anar la maduresa!

      Elimina
    2. Precisament sobre la maduresa estava pensant jo ara!

      Elimina
    3. Tenim una edat semblant, és veritat!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...