En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 15 d’octubre del 2016

Sobre gustos jo sí que escric

Sóc molt austera,
sols anhelo la forma,
vestir-me bé.
D'idèntica manera
a com ho feies tu.

Helena Bonals

Sóc emoció.
La forma només diu
el contingut.
Crec que hi ha molts  camins
per retrobar l'essència.

Carme Rosanas

15 comentaris:

  1. De moment que ho expresses, el primer pas cap als anhels ja està fet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Si tots els membres dels jurats fossin com tu, ja tindria algun premi. Jo només aspiro a recordar lleugerament a Shakespeare, al Pessoa d'Alberto Caeiro o Bernardo Soares. Però es veu que això no és moda.

      Elimina
  2. Jo que sóc poc formal... en faig la meva versió.

    Sóc emoció.
    La forma només diu
    el contingut.
    Crec que hi ha molts camins
    per retrobar l'essència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      i tant que ets formal! Salvador Oliva diu que la poesia no es fa amb idees, sinó amb forma. I que no hi ha continguts, sinó interpretacions.
      En aquest poema parlo de com no recordo la cara d'algú que he estimat, però sí la seva roba. Per a mi és molt important. No m'agrada la nuesa.
      De pas em refereixo a la forma d'un poema.

      Elimina
    2. Deu ser per això que a mi em sembla sempre que no escric poesia. Jo no escric, ni amb les idees, ni amb la forma. Escric sobretot amb sentiments.

      Em passa ben a l'inrevés que tu. Puc estar tot el dia amb una persona, haver captat matisos de veu o de mirada o també les expressions del rostre i ser incapaç de dir com anava vestida. Ni tan sols el color. No sempre em passa, clar, però molts cops m'ha passat.

      Ja havia interpretat que parlaves de la forma del poema afegida a la roba. I això m'agrada molt, els dobles significats.

      Elimina
    3. Carme,
      és que jo sóc dissenyadora d'origen, i tinc la deformació professional de fixar-me en les coses belles. Tot i que no és el que cerco en un home, no m'emocionen els "tios bons".

      Te l'he publicat a dalt.

      Ja pots votar als Relats!

      Elimina
  3. Quina concisió i bellesa! Sovint recordo com lloes la meua roba...
    Preciós, estimada.

    ResponElimina
  4. Admiro la forma, però el que m'arriba és el sentiment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      Entremesclar el que dius amb com ho dius és la millor manera de fer poesia, d'expressar un sentiment.

      Elimina
  5. Jo puc oblidar la cara d'algú que he estimat, però mai oblide el seu perfum o la música que sonava aquell dia que vam fer aquell bes tan intens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mari,
      Jo tampoc puc oblidar l'instant en què m'he enamorat.

      Elimina
  6. Dos grans poemes, que es complementen. Forma i fons, tot importa. A mesura que ens fem vells, sovint oblidem cares i noms, però recordem els detalls més petits: una olor, una sensació, una imatge... La poesia ens fa reviure món perduts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'emoció és el que ha de tenir un poema per sobre de tot, vem arribar a aquesta conçusió amb el meu pare l'altre dia.

      Elimina
    2. Penso que teniu raó, el teu pare i tu.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...