En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 14 de setembre del 2016

No en sabíem més

Niporepte 189 Pubertat dins Relats en català

Pudor sincer,
Lolita inconscient.
Bonic problema.
a

15 comentaris:

  1. Jordi Dorca14 de setembre del 2016, a les 17:49

    Lolita incessant.
    Maror del temps.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals14 de setembre del 2016, a les 18:10

    Jordi,
    en aquesta vida ens sentim sempre culpables del que fem, encara que sigui sense voler, sense saber-ho. Ja l'hi passava a Edip.

    ResponElimina
  3. Glo.Bos.blog15 de setembre del 2016, a les 5:30

    Cada cop em costa més trobar sentiments de pudor. Penso que les Lolites ja no són el que eren.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals15 de setembre del 2016, a les 8:21

      Glòria,
      Tens raó. Avui en dia tenir pudor és anar contracorrent.

      Elimina
  4. xavier pujol15 de setembre del 2016, a les 10:28

    "...ensenyeu-me un blat ben tendre
    si em voleu alegrar els ulls."
    (Josep Maria de Sagarra)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals15 de setembre del 2016, a les 13:12

      Et recomano "En lloança de les dones madures", Xavier.

      Elimina
    2. xavier pujol15 de setembre del 2016, a les 19:46

      No he llegit "En lloança de les dones madures", i sense haver-ho fet, les lloo.

      Elimina
    3. Helena Bonals15 de setembre del 2016, a les 19:56

      Gràcies per la part que em toca, Xavier!

      Elimina
  5. KEFAS16 de setembre del 2016, a les 10:33

    Dolor de muda
    mentre el cuc fa volar
    la papallona

    El vent i el foc
    neguitejen el cos.
    El cor tremola.

    ResponElimina
  6. KRT16 de setembre del 2016, a les 19:34

    A Edip el van fer sentir culpable i ell mateix es va castigar terriblement. Però no ho era: ho eren els déus, o el Destí incontrolable. Hauré de llegir la lloança de les dones madures, tot i que jo n'admiro prou moltes (no totes).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de setembre del 2016, a les 13:51

      Aquesta idea d'Edip és de Kundera,
      Ramon.
      El llibre del que parlo és molt bo.

      Elimina
  7. OlgaPorta17 de setembre del 2016, a les 20:01

    Tot ha anat cambiant massa ràpid.

    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de setembre del 2016, a les 20:24

      Olga,
      es pot ser subversiu en els dos sentits, tenint molt poc pudor, o tenint-ne massa.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...