A mi també m'agrada la poesia lluminosa. Certament, caldria definir que entenem per lluminós. Hi ha poemes que poden semblar obscurs, però si te'ls mires amb bons ulls pots veure-hi alguna cosa (o pensar-te que la hi veus; és igual, si fa efecte sobre tu). Com deia Rilke parlant del tors arcaic d'Apol·lo, l'art (i la poesia és art) t'interpel·la.
Xavier i Ramon, al blog FLUX, de Jaume Subirana: "Les paraules massa familiars, o massa remotes, derroten la intenció del poeta". Els versos serien més la persiana que no pas la cortina, crec. Poden arribar a ser completament hermètics.
M'agrada el comentari d'en Subirana. I potser, tant com les paraules massa familiars o massa remotes, diria que les idees expressades massa directament, o massa crípticament, espatllen els poemes.
És una cita en el blog de Subirana, no és pas d'ell. Però és un exemple de com dir una frase que s'entén, un pensament, també és poesia. A mi m'agrada tot el que m'arriba a fons, de la manera que sigui. M'agrada que em diguin que m'estimen, m'agrada que brodin aquest sentiment.
Jordi, Sí, l'arquitectura es deixa inundar de llum. Tinc un parent fatxa que casa seva cada cop és més resclosida, ha anat fent uns porxos que no deixen passar el sol. No sé si una cosa va amb l'altra. Però no li agraden les finestres fins al terra, a més.
ResponEliminaA mi també m'agrada la poesia lluminosa. Certament, caldria definir que entenem per lluminós. Hi ha poemes que poden semblar obscurs, però si te'ls mires amb bons ulls pots veure-hi alguna cosa (o pensar-te que la hi veus; és igual, si fa efecte sobre tu). Com deia Rilke parlant del tors arcaic d'Apol·lo, l'art (i la poesia és art) t'interpel·la.
La cortina la posen els versos.
ResponEliminaXavier i Ramon, al blog FLUX, de Jaume Subirana: "Les paraules massa familiars, o massa remotes, derroten la intenció del poeta".
ResponEliminaEls versos serien més la persiana que no pas la cortina, crec. Poden arribar a ser completament hermètics.
M'agrada el comentari d'en Subirana. I potser, tant com les paraules massa familiars o massa remotes, diria que les idees expressades massa directament, o massa crípticament, espatllen els poemes.
EliminaÉs una cita en el blog de Subirana, no és pas d'ell. Però és un exemple de com dir una frase que s'entén, un pensament, també és poesia. A mi m'agrada tot el que m'arriba a fons, de la manera que sigui. M'agrada que em diguin que m'estimen, m'agrada que brodin aquest sentiment.
EliminaL'arquitectura es deixa inundar.
ResponEliminaJordi,
EliminaSí, l'arquitectura es deixa inundar de llum. Tinc un parent fatxa que casa seva cada cop és més resclosida, ha anat fent uns porxos que no deixen passar el sol. No sé si una cosa va amb l'altra. Però no li agraden les finestres fins al terra, a més.
M'agraden els poemes inundats de llum, però amb racons de misteri.
ResponEliminaCoincidim, Glòria.
Elimina