En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 13 de setembre de 2016

No veig els estels

En aquell dia
que a qui em va al darrere
li trenco el cor
si no li faig més cas,
pot ser el ver amor.

10 comentaris:

  1. Llàgrimes d'un cor trencat, llàgrimes de veritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      jo sempre dic que si et trenquen el cor ès que has estimat, que estimes encara. La resta són hòsties!
      M'agrada molt el teu comentari.

      Elimina
  2. Ai, estel fugisser,
    rastre de melangia!
    El ver amor perdut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel, que vols que et desbloquegi? Ets un trapella!

      Elimina
  3. Que a algí li trenquin el cor deu ser molt fort, i sí: el qui ho ha patit vol dir que havia estimat molt, i segurament encara estima, i per això pateix. Sense anar tan enllà, també alguna gent en qui confiàvem ens decep, i al capdavall l'experiència ens fa tornar una mica escèptics. Però no ens hem d'ensorrar mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi me l'han trencat, Ramon. Per això escric.

      Elimina
    2. Qui ho hagi fet, segur que no es mereix que li dediquis ni un parpelleig de pensament. Com diria en Sagarra: riu-te'n i "passa cantant!"

      Elimina
    3. Ui, Ramon, no és tan fàcil! El verb estimar no hauria de tenir conjugació en passat.

      Elimina
    4. Les llengües són sàvies, i tots els verbs tenen formes de passat. Com diria Llach, "No somiem passats / que el vent s'ha emportat, / una flor d'avui es marceix just a l'endemà... / Cal anar endavant / sense perdre el pas... / Cal que neixin flors a cada instant".

      Elimina
    5. Molt bé Ramon, però jo no puc viure "sin memoria". Cadascú per on l'enfila!

      Elimina