En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 5 de setembre del 2016

No llenço la tovallola

Sempre poruga,
els sentits et fan mal.
Però fas del metre
el teu millor refugi,
tot cercant millors rimes.

18 comentaris:

  1. El poema, molt bo.
    El que representa el títol, altament recomanable.

    ResponElimina
  2. Xavier,
    A la carrera odiava la fonètica, que tant em serveix ara per la poesia. És una paradoxa.
    No llenço la tovallola, tot i que em faig vella. No l'he llençada mai.

    ResponElimina
  3. Les tovalloles només s'han de llançar en eixir de la dutxa.

    ResponElimina
  4. JP Merch,
    Jo normalment les penjo! Només quan fa temps que les faig servir les llenço per rentar. Les tovalloles metafòriques no s'haurien de llençar mai.

    ResponElimina
  5. No et fas vella, Excelsa, ets bella, plena d'una bellesa serena, de qui sap trobar el tresor al propi cor de poeta. Ja saps que t'admiro molt!

    ResponElimina
  6. Cercant rimes es formen versos excel·lents per bastir poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      la meva experiència amb les rimes es limita al darrer sonet que he fet. Però m'ha deixat molt bon regust de boca.
      Amb les rimes, però, metaforitzo una altra cosa, per connotació.

      Elimina
    2. Així ho vaig interpretar, Helena. Amb metàfores també t'expliques molt bé.

      Elimina
    3. Em fa feliç que se'm pugui interpretar bé, Glòria.

      Elimina
  7. En el cau de la flama,
    on voleien les notes
    d’un poruc desencís,
    hi ha un rellotge aturat.
    Si te’l poses al cor
    sentiràs el batec
    de la rima dels dies.

    ResponElimina
  8. El Cor respira la música rítmica dels peus al caminar.

    Una Abraçada.

    ResponElimina
  9. El metre, l'estrofisme i, si cal, la rima, són bones eines que ajuden a exercitar l'ofici. La passió en els continguts, encarrilada per les formes, avença imparablement. No, no llencis mai la tovallola: "nunca digas: / no puedo más y aquí me quedo". Endavant les atxes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mètrica i la rima fan meravelles, Ramon. És una manera d'anar a repèl que ajuda.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...