En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 25 de setembre del 2016

Asseure's i pensar

La tardor dins Relats en català


És com un banc.
Ni dreta, ni estirada,
la tardor encara.

Els troncs caiguts,
precedits per les fulles,
es fan sentir.

Helena Bonals


Tardor, que daures
el sòl i els sentiments.
Doll de nostàlgia.

Grocs i torrats,
carbasses i vermells,
a la paleta.

Carme Rosanas


Les fulles ploren.
Marrons, ocres i grogues
dormen al terra.

Xavier Pujol


Mel i magrana
colors de tardor. I al vent
fulles que dansen.

Glòria Bosch i Morera


Sento el cruixir
de l'arbre que es despulla
per tornar a néixer.

Un pensament
vestit de melangia
s'asseu al banc.

KEFAS
a

14 comentaris:

  1. Carme Rosanas25 de setembre del 2016, a les 22:26

    La tardor s'escampa per tot arreu, sobre del banc, retallets de tardor...

    ResponElimina
  2. xavier pujol26 de setembre del 2016, a les 9:14

    Les fulles ploren.
    Marrons, ocres i grogues
    dormen al terra.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals26 de setembre del 2016, a les 10:44

    M'agrada molt tot el haiku, sobretot el primer vers, Xavier.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals26 de setembre del 2016, a les 12:11

    Quan pugui us ho publico a dalt.

    ResponElimina
  5. Glo.Bos.blog26 de setembre del 2016, a les 21:02

    Mel i magrana
    colors de tardor. I al vent
    fulles que dansen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 de setembre del 2016, a les 21:52

      Glòria,
      això de les fulles que dansen m'agrada tant com que ploren.

      Elimina
  6. KEFAS27 de setembre del 2016, a les 0:37

    Sento el cruixir
    de l’arbre que es despulla
    per tornar a néixer.

    Un pensament
    vestit de melangia
    s’asseu al banc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals27 de setembre del 2016, a les 10:22

      Mentre puguem tornar a néixer ja m'està bé la tardor, KEFAS.

      Elimina
  7. KRT30 de setembre del 2016, a les 19:27

    És fantàsoic veure els poetes com s'inspiren en les estacions. Sobretot la primavera i la tardor, aquesta de vegades amb connotacions melangioses. Però és clar que el missatge ha de ser que cada dia surt el sol i que després de cada hivern (que també és ben bonic) ve una primavera esplèndida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 de setembre del 2016, a les 19:50

      Ramon,
      sí, cada tardor i primavera proliferen les entrades als blogs dedicades a aquestes estacions. Qualsevol hivern pot sorgir la primavera!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...