En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 22 de setembre del 2016

La idea interior


Odio sentir-me sola però m'encanta estar sola.
Annemarie Schwarzenbach, escriptora suïssa (1908-1942)
manllevat de Minimàlia

AGUS Estany d'Ivars II dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Odio no sentir-me estimada però m'encanta no tenir parella.

13 comentaris:

  1. Ni la d'Annemarie Schwarzenbach, ni la teva són contradictòries. No cal sentir-se sola, encara que estiguis sola i gaudir-ho molt i et pots sentir molt estimada encara que no tinguis parella.

    M'agrada molt la teva versió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      no havia estat conscient del que dic fins el moment que se m'ha acudit la versió d'aquest pensament, que és com un reflex d'ell.

      Moltes gràcies!

      Elimina
    2. Escriure ens fa conscients de moltes coses, és una sort que ens agradi escriure, tenim més eines que aquells que no ho fan.

      Elimina
    3. Carme,
      Margarit deia alguna cosa així com que és poesia el que volem que ens diguin sempre, i el que volem dir sempre.

      Elimina
  2. No es precís tenir parella per sentir-se estimada. Ja qui té parella però no te amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      El que m'encanta de no tenir parella és l'absència de les obligacions matrimonials!

      Elimina
  3. Venia a dir-te el mateix que Gloria. encara que no tingues parella, segur que tens molta gent que t'estima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mari,
      a vegades no sé si m'estimen o simplement són amables amb mi.

      Per cert, no tinc el teu mail i voldria convidar-te el 5 de novembre al recital que em dediquen. El cartell és a la dreta del blog.

      Elimina
  4. Hola Helena, ací tens el meu mail
    maricatala55@gmail.com.

    ResponElimina
  5. Va molt bé, ser lliure. Tenir parella obliga a fer moltes concessions (a canvi que l'altra part en faci també; altrament, no s'hi val ni s'ho val). I va bé que les parelles es regalin mútuament estones de solitud. Sempre costen de trobar, els equilibris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els casats envegen els solters i viceversa. No es pot tenir tot, Ramon. L'important és voler ser el que hom és, per ser feliç.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...