En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 10 d’abril de 2016

Andersen

MÉNDEZ BLAKE, Jorge El impacto de un libro
dins Tens un racó dalt del món

Com aquell pèsol
de la princesa al conte,
ara ho recordes.
Imperceptiblement
els llibres et transformen.

19 comentaris:

  1. Rebé, nena. Fas pensar en coses que resulten bones...

    Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      sí, un pèsol, com un llibre, és una cosa bona!

      Elimina
    2. I rima, nena! Rima assonant, excepte la 1ª línia. Té un bon ritme, te felicito un altre cop.

      :-D

      Elimina
    3. cantireta,
      no hi entenc gaire de ritme ni rimes, amb prou feines sé fer una tanka!
      Moltes gràcies, em descuidava l'abraçada!:)

      Elimina
  2. Observant el resultat que ha fet el llibre en el mur de maons, ens podem imaginar quins canvis experimentem després d'una vida de lectura.
    Si els llibres són ben triats, canvis en positiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      de tots els llibres, de tots els poemes se n'aprèn, encara que siguin dolents.

      Elimina
  3. Quan les imatges parlen soles:
    L'Helena en fa un poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      provo de brodar aquestes imatges que parlen soles!

      Elimina
  4. Genial, Helena, la imatge i la tanka és complementen perfectament.

    ResponElimina
  5. Els llibres tenen vida pròpia encara que alguns siguin imaginaris.

    Gràcies.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga i Carles,
      sí, encara que imaginaris, deixen petja, els llibres.

      Elimina
  6. i fan del vers
    espill de les mirades
    d’un príncep blau
    que busca la princesa
    que ahir els va trenar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim,
      a veure si gràcies al llibre la princesa troba el seu príncep blau.

      Elimina
  7. Els llibres et transformes, imperceptiblement... o no! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      "sólo digo mi canción para quien con migo va", normalment els llibres et transformen si tu hi ets receptiu d'entrada.

      Elimina
  8. La imatge del mur és molt potent, i sí que parla sola; però el poema la complementa perquè l'explica molt bé. De tots els llibres i de totes les experiències n'aprenem alguna cosa. Ni que sembli una cosa enterrada, de vegades retorna i ens salva, com en una tannka d'Espriu: "Perquè retorna, / quan sóc perdut en l'ombra, / un debilíssim / record d'infant, les ales / passen sense tocar-me."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      a vegades voldria recordar més el que he llegit, però la memòria és limitada, i la involuntària encara més.

      Elimina