En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 10 d’abril del 2016

Andersen

MÉNDEZ BLAKE, Jorge El impacto de un libro
dins Tens un racó dalt del món

Com aquell pèsol
de la princesa al conte,
ara ho recordes.
Imperceptiblement
els llibres et transformen.
a

19 comentaris:

  1. cantireta10 d’abril del 2016, a les 22:04

    Rebé, nena. Fas pensar en coses que resulten bones...

    Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals11 d’abril del 2016, a les 16:51

      cantireta,
      sí, un pèsol, com un llibre, és una cosa bona!

      Elimina
    2. cantireta11 d’abril del 2016, a les 19:41

      I rima, nena! Rima assonant, excepte la 1ª línia. Té un bon ritme, te felicito un altre cop.

      :-D

      Elimina
    3. Helena Bonals11 d’abril del 2016, a les 20:02

      cantireta,
      no hi entenc gaire de ritme ni rimes, amb prou feines sé fer una tanka!
      Moltes gràcies, em descuidava l'abraçada!:)

      Elimina
  2. xavier pujol11 d’abril del 2016, a les 11:58

    Observant el resultat que ha fet el llibre en el mur de maons, ens podem imaginar quins canvis experimentem després d'una vida de lectura.
    Si els llibres són ben triats, canvis en positiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals11 d’abril del 2016, a les 16:52

      Xavier,
      de tots els llibres, de tots els poemes se n'aprèn, encara que siguin dolents.

      Elimina
  3. Teresa Ribera11 d’abril del 2016, a les 13:42

    Quan les imatges parlen soles:
    L'Helena en fa un poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals11 d’abril del 2016, a les 16:52

      Teresa,
      provo de brodar aquestes imatges que parlen soles!

      Elimina
  4. Glo.Bos.blog13 d’abril del 2016, a les 22:22

    Genial, Helena, la imatge i la tanka és complementen perfectament.

    ResponElimina
  5. Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com14 d’abril del 2016, a les 22:40

    Els llibres tenen vida pròpia encara que alguns siguin imaginaris.

    Gràcies.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals15 d’abril del 2016, a les 9:12

      Olga i Carles,
      sí, encara que imaginaris, deixen petja, els llibres.

      Elimina
  6. Anònim15 d’abril del 2016, a les 1:41

    i fan del vers
    espill de les mirades
    d’un príncep blau
    que busca la princesa
    que ahir els va trenar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals15 d’abril del 2016, a les 9:15

      Anònim,
      a veure si gràcies al llibre la princesa troba el seu príncep blau.

      Elimina
    2. Anònim16 d’abril del 2016, a les 0:54

      Tant de bo ..

      Elimina
  7. Carme Rosanas15 d’abril del 2016, a les 11:25

    Els llibres et transformes, imperceptiblement... o no! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 d’abril del 2016, a les 11:41

      Carme,
      "sólo digo mi canción para quien con migo va", normalment els llibres et transformen si tu hi ets receptiu d'entrada.

      Elimina
  8. KRT16 d’abril del 2016, a les 19:54

    La imatge del mur és molt potent, i sí que parla sola; però el poema la complementa perquè l'explica molt bé. De tots els llibres i de totes les experiències n'aprenem alguna cosa. Ni que sembli una cosa enterrada, de vegades retorna i ens salva, com en una tannka d'Espriu: "Perquè retorna, / quan sóc perdut en l'ombra, / un debilíssim / record d'infant, les ales / passen sense tocar-me."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 d’abril del 2016, a les 11:42

      Ramon,
      a vegades voldria recordar més el que he llegit, però la memòria és limitada, i la involuntària encara més.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...