En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 15 d’abril del 2016

La poesia és en l'aire

Imatge presa de la xarxa

Bufa ben fort,
com si volguessis fer
música amb saxo,
i desfaràs la forma
tot fent-ne cent lectures.

21 comentaris:

  1. Els angelets es perden. Les lectures queden.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      si les lectures són bones, tenen vocació de permanència, com la lectura que tu fas ara!

      Elimina
  2. Molt ben trobada la semblança, Helena.
    M'agrada veure aquestes llavors paracaigudes, que miren de trobar suaument una terra que les aculli.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      primer la flor, després les llavors, aquestes aniran a parar a terra tard o d'hora. Jo em quedo amb la flor sempre que se'm permet.

      Elimina
  3. Una tanka de les que més m'agraden, Helena.


    Desfés la forma,
    constel·lacions de somnis
    volen per l'aire.
    Deixa'ls fugir ben lliures
    i que el cor els encalci.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      crec que no sóc l'única que associo aquesta flor amb la poesia. Hi ha un vitrall modernista on hi surt una dent de lleó amb la paraula "Poesia".
      M'agrada molt la teva versió, sempre més lírica!

      Elimina
  4. Bonica trobada entre la poesia i la foto, semblen notes escampades al vent, àvides de trobar unes paraules que li donin melodia

    ResponElimina
  5. Una tanka molt encertada. Estàs molt inspirada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors,
      en faig menys, de tankes, i sembla que m'inspiro més! Moltes gràcies!

      Elimina
  6. LA POESÍA ES UNA BELLA MELODÍA.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. ReltiH,
      la poesia i la música són estretament lligades, però jo em quedo amb la poesia.

      Elimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Per una banda, l'art, la poesia, perduren en el temps. Hi ha obres que es perden, i altres que són destruïdes expressament pels enemics de la cultura i de la llibertat; o que es conserven parcialment, com els torsos arcaics d'Apol·lo o les ruïnes de Súnion... Però fins i tot d'una obra d'art (música, pintura, poema...) que ens arriba sencera, nosaltres en podem fer moltes interpretacions diverses, que són efímeres com les "cent lectures" que dius, però que també ens són útils perquè ens ajuden a entendre l'art, ni que sigui a la nostra manera i per a nosaltres sols. I això ja és útil, ja fa un efecte.
    (He eliminat el comentari anterior, que era aquest mateix, però farcit d'errades de tecleig)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      de les cent interpretacions la teva sempre és la millor!

      Elimina
  9. Imaginació, inspiració fluint, volant lliures.
    Molt encertat, Helena!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...