En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 5 d’abril de 2016

Engrapada cap amunt

Dins kleine-trabant
Els pobles agonitzen quan es queden sols

El campanar
ben orgullós es dreça
entre la runa.
En els pitjors moments
no oblidis el que vals.

22 comentaris:

  1. Un poema-consell, que aconsella molt bé. Mai no hem d'oblidar allò que valem...
    L'exemple del campanar molt ben trobat... Hem de vigilar que tant desprotegit, no s'enruni ell també. Les persones també hem de vigilar de no enrunar-nos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Forster deia que hi ha persones que no obliden les vistes ni quan es troben en una habitació fosca.

      Elimina
  2. Tant de bo el campanar d'aquesta metàfora aguanti.
    Que esdevingui ruïna valuosa i no sigui mai una runa d'abocador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      tu en saps molt d'aguantar. Tant de bo m'ho encomanessis.

      Elimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      jo no pensava en tot això que dius tu! Les coses es poden veure de tants costats!

      Elimina
  4. Hi ha runes ben valuoses, perquè el valor les hi donen els altres.
    Tristament sol ser així , al marge de la força anímica de cadascú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      l'has clavat! A això que dius es refereix el títol del poema.

      Elimina
  5. Aquest sentiment que expresses m'ha portat a recordar un poema que vaig escriure, impressionat per les runes de Jafra, al Garraf. Com a aplaudiment pels teus mots, em permeto de dir la darrera estrofa del meu poema:
    .....
    "ja no se sent bordar cap gos,
    ni hi ha ballades a la plaça,
    només un silenci enganxós
    envolta les runes de Jafra."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xiruquero-kumbaià,
      té molta força el teu poema!

      Elimina
  6. "Tot és horriblement obert. Portals i finestres, que donaven accés als interiors, ara es baden inútils, amb l'espai lliure a cada banda. Semblen ulls esbatanats sense pupil·la", escrit per Josep Iglésies al llibre "Les ciutats del món" del 1948 en el capítol dedicat al poble de Selma, d'on pertany l'església.

    ResponElimina
    Respostes
    1. kleine-trabant,
      sí que són velles aquestes ruïnes! Però el campanar aguanta.

      Elimina
  7. Si un dubte del seu valor, de si mateix, s'esfondra totalment. Hi ha ruïnes que aguanten orgulloses perquè són conscients de la seva vàlua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      a vegades el propi valor és més o menys inconscientment percebut, però hi és.

      Elimina
  8. A mi m'ha recordat l'elegia de Riba a Súnion. El temple mutilat, que ha perdut bona part de les seves columnes, però que roman altiu, lluminós, "ric del que ha donat i en sa ruïna més pur". Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      és veritat, molt bona la comparació i insuperable el poema de Riba.

      Elimina
  9. Orfes d’un temps que en la pedra perdura
    brindem al sol l’esquelet d’un desig
    per aturar la implacable conjura
    entre el no res, i l’anhel d’infinit

    ResponElimina
  10. Anònim,
    al teu costat em sento molt elemental! M'agrada moltíssim el darrer vers del teu fantàstic poema!!!

    ResponElimina
  11. Si hi ha autoestima fer-se valdre és un camí de roses i espines.
    T'has de mantenir dret i ferm.

    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga i Carles,
      sense autoestima no hi deu haver espines, però tampoc roses.

      Elimina