Un poema-consell, que aconsella molt bé. Mai no hem d'oblidar allò que valem... L'exemple del campanar molt ben trobat... Hem de vigilar que tant desprotegit, no s'enruni ell també. Les persones també hem de vigilar de no enrunar-nos
Aquest sentiment que expresses m'ha portat a recordar un poema que vaig escriure, impressionat per les runes de Jafra, al Garraf. Com a aplaudiment pels teus mots, em permeto de dir la darrera estrofa del meu poema: ..... "ja no se sent bordar cap gos, ni hi ha ballades a la plaça, només un silenci enganxós envolta les runes de Jafra."
"Tot és horriblement obert. Portals i finestres, que donaven accés als interiors, ara es baden inútils, amb l'espai lliure a cada banda. Semblen ulls esbatanats sense pupil·la", escrit per Josep Iglésies al llibre "Les ciutats del món" del 1948 en el capítol dedicat al poble de Selma, d'on pertany l'església.
A mi m'ha recordat l'elegia de Riba a Súnion. El temple mutilat, que ha perdut bona part de les seves columnes, però que roman altiu, lluminós, "ric del que ha donat i en sa ruïna més pur". Gràcies.
Un poema-consell, que aconsella molt bé. Mai no hem d'oblidar allò que valem...
ResponEliminaL'exemple del campanar molt ben trobat... Hem de vigilar que tant desprotegit, no s'enruni ell també. Les persones també hem de vigilar de no enrunar-nos
Carme,
EliminaForster deia que hi ha persones que no obliden les vistes ni quan es troben en una habitació fosca.
Tant de bo el campanar d'aquesta metàfora aguanti.
ResponEliminaQue esdevingui ruïna valuosa i no sigui mai una runa d'abocador.
Xavier,
Eliminatu en saps molt d'aguantar. Tant de bo m'ho encomanessis.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaArtur,
Eliminajo no pensava en tot això que dius tu! Les coses es poden veure de tants costats!
Hi ha runes ben valuoses, perquè el valor les hi donen els altres.
ResponEliminaTristament sol ser així , al marge de la força anímica de cadascú.
Teresa,
Eliminal'has clavat! A això que dius es refereix el títol del poema.
Aquest sentiment que expresses m'ha portat a recordar un poema que vaig escriure, impressionat per les runes de Jafra, al Garraf. Com a aplaudiment pels teus mots, em permeto de dir la darrera estrofa del meu poema:
ResponElimina.....
"ja no se sent bordar cap gos,
ni hi ha ballades a la plaça,
només un silenci enganxós
envolta les runes de Jafra."
Xiruquero-kumbaià,
Eliminaté molta força el teu poema!
"Tot és horriblement obert. Portals i finestres, que donaven accés als interiors, ara es baden inútils, amb l'espai lliure a cada banda. Semblen ulls esbatanats sense pupil·la", escrit per Josep Iglésies al llibre "Les ciutats del món" del 1948 en el capítol dedicat al poble de Selma, d'on pertany l'església.
ResponEliminakleine-trabant,
Eliminasí que són velles aquestes ruïnes! Però el campanar aguanta.
Si un dubte del seu valor, de si mateix, s'esfondra totalment. Hi ha ruïnes que aguanten orgulloses perquè són conscients de la seva vàlua.
ResponEliminaGlòria,
Eliminaa vegades el propi valor és més o menys inconscientment percebut, però hi és.
A mi m'ha recordat l'elegia de Riba a Súnion. El temple mutilat, que ha perdut bona part de les seves columnes, però que roman altiu, lluminós, "ric del que ha donat i en sa ruïna més pur". Gràcies.
ResponEliminaRamon,
Eliminaés veritat, molt bona la comparació i insuperable el poema de Riba.
Orfes d’un temps que en la pedra perdura
ResponEliminabrindem al sol l’esquelet d’un desig
per aturar la implacable conjura
entre el no res, i l’anhel d’infinit
Anònim,
ResponEliminaal teu costat em sento molt elemental! M'agrada moltíssim el darrer vers del teu fantàstic poema!!!
TREMENDO TU MENSAJE!!!
ResponEliminaABRAZOS
ReltiH,
EliminaVeig que t'ha arribat!
Abraçades!
Si hi ha autoestima fer-se valdre és un camí de roses i espines.
ResponEliminaT'has de mantenir dret i ferm.
Gràcies.
Olga i Carles,
Eliminasense autoestima no hi deu haver espines, però tampoc roses.