En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 19 d’abril del 2016

Deseiximent

KUCHARSKI, Pawel dins Relats en català

Floreix el vers,
en lluita amb la grisor
i un futur d'ombres.

Helena Bonals


Malgrat les ombres
ha florit la paraula.
Els colors guanyen.

Xavier Pujol


Núvols de terra
Tremolors ondulades...
El vers és l'arbre.

Carme Rosanas


La pell del món
signa el desassossec
de la seva ànima

Anònim


D'aquest desert
el que més et captiva
la pluja fina

Anònim

a

14 comentaris:

  1. xavier pujol19 d’abril del 2016, a les 13:23

    Malgrat les ombres
    ha florit la paraula.
    Els colors guanyen.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas19 d’abril del 2016, a les 17:39

    Molt bo, Helena, inspirador haiku.

    Núvols de terra
    Tremolors ondulades...
    El vers és l'arbre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals19 d’abril del 2016, a les 22:24

      Carme,
      molt ben trobats, aquests "Núvols de terra". Per això mateix el vers és l'arbre que arrela.
      Et pujo a dalt!

      Elimina
  3. KRT19 d’abril del 2016, a les 20:38

    Jo només ho sé dir en prosa, com aquell senyor de Molière. Però m'agraden molt les vostres cadenes d'haikus. gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals19 d’abril del 2016, a les 22:25

      Ramon,
      moltes gràcies! Però segur que saps dir-ho en vers!

      Elimina
  4. Anònim20 d’abril del 2016, a les 0:57

    La pell del món
    signa el desassossec
    de la seva ànima

    ResponElimina
  5. Helena Bonals20 d’abril del 2016, a les 10:56

    Anònim,
    el teu haiku és el que m'agrada més de tots! Molt Pessoa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim21 d’abril del 2016, a les 7:25

      D’aquest desert
      el que més et captiva
      la pluja fina

      Elimina
    2. Helena Bonals21 d’abril del 2016, a les 9:17

      Anònim,
      al bell mig del desert sempre et captivarà la pluja fina! Estàs molt inspirat! Tu tens llibres publicats, oi? No, no m'ho diguis pas!

      Elimina
  6. AdolfO ReltiH21 d’abril del 2016, a les 2:39

    EXCELENTE!!!!!!
    ABRAZOS

    ResponElimina
  7. Glo.Bos.blog22 d’abril del 2016, a les 0:34

    Quina imatge més sorprenent! Molt inspiradora.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...