En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
Cal conviure amb la nit tan pacíficament com puguem, per gaudir millor de la llum del dia.
Carme,caldria tractar per igual llum i foscor, èxits i fracassos, com deia Kipling.
Molt encertat, nina.Una abraçada...espero veure'ns aviat!
La nit té els seus matisos que cal distingir, i els poetes tenen paraules per dir-los.
Montse,Vindràs el 17 de juny a l'Hospitalet?Una abraçada!
Olga,La poesia s'identifica amb la nit generalment. D'aquí la capacitat per trobar-ne els matisos que dius.
Veure-hi en la foscor, com els gats. Això seria l'ideal. També metafòricament parlant.
Xavier,em sorprens una vegada rere l'altra, tu sí que en saps, de veure-hi en la foscor!
La vida és un joc de llums i ombres.
Sí, conviure amb la nit tot esperant l'albada, assumint el neguit de la foscor en el pit,anhelant la miradai amatent l'esperitpel nou sol que s'esbada.
Que maco, Ramon! De tant en tant ens sorprens amb la teva habilitat poètica.
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Cal conviure amb la nit tan pacíficament com puguem, per gaudir millor de la llum del dia.
ResponEliminaCarme,
Eliminacaldria tractar per igual llum i foscor, èxits i fracassos, com deia Kipling.
Molt encertat, nina.
ResponEliminaUna abraçada...espero veure'ns aviat!
La nit té els seus matisos que cal distingir, i els poetes tenen paraules per dir-los.
EliminaMontse,
EliminaVindràs el 17 de juny a l'Hospitalet?
Una abraçada!
Olga,
EliminaLa poesia s'identifica amb la nit generalment. D'aquí la capacitat per trobar-ne els matisos que dius.
Veure-hi en la foscor, com els gats. Això seria l'ideal. També metafòricament parlant.
ResponEliminaXavier,
Eliminaem sorprens una vegada rere l'altra, tu sí que en saps, de veure-hi en la foscor!
La vida és un joc de llums i ombres.
ResponEliminaSí, conviure amb la nit
ResponEliminatot esperant l'albada,
assumint el neguit
de la foscor en el pit,
anhelant la mirada
i amatent l'esperit
pel nou sol que s'esbada.
Que maco, Ramon! De tant en tant ens sorprens amb la teva habilitat poètica.
Elimina