En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
divendres, 22 d’abril del 2016
Una cosa molt gran en una de molt petita
Si el meu poema predilecte,
el que em va engrapar
com el primer amor, Dona de primavera,
és de sis versos exactes,
no hauria de ser-ne imatge?
Les meves mancances
són la meva força.
Es creu el que passa en la nit estrellada d'un vers, diu Margarit... (No cito textual) I a mi em fa la sensació d'intempèrie, de desprotecció. I per això la imatge està tan ben trobada. En la bellesa del vers, queden indefensos, sovint.
Sis versos, perquè no? Com una imatge model, com tenim haikus i tankas podem tenir sextets.
M'agrada molt el teu final i és una solució filosòfica molt sàvia, fer de les mancances, la força, i tant!
Carme, jo dic que sempre estic interpretant, també quan dissenyo. I m'agraden els dissenys, els poemes, com més senzills millor. Marilyn Monroe no podia fer d'Ofèlia, però sí de Marilyn. No cal posar-se pedres al fetge perquè no es pot tenir tot.
Trobar la paraula exacte que t'expressa i et defineix és un art. Qui més qui menys té un model que admira perquè ens arriba al fons. En el fons, però, ja ens hi assemblem i per això ens agrada tant. Una rosa de Sant Jordi, Helena.
En Margarit és inspirador.
ResponEliminaImitar un mestre ennobleix.
Millor imitar que copiar.
Xavier,
EliminaKandinsky en deia agafar-ne l'interior d'un altre artista, això no és pas copiar.
millor "agafar l'interior", sense el pronom.
EliminaEs creu el que passa en la nit estrellada d'un vers, diu Margarit... (No cito textual)
ResponEliminaI a mi em fa la sensació d'intempèrie, de desprotecció. I per això la imatge està tan ben trobada. En la bellesa del vers, queden indefensos, sovint.
Sis versos, perquè no? Com una imatge model, com tenim haikus i tankas podem tenir sextets.
M'agrada molt el teu final i és una solució filosòfica molt sàvia, fer de les mancances, la força, i tant!
Carme,
ResponEliminajo dic que sempre estic interpretant, també quan dissenyo. I m'agraden els dissenys, els poemes, com més senzills millor. Marilyn Monroe no podia fer d'Ofèlia, però sí de Marilyn. No cal posar-se pedres al fetge perquè no es pot tenir tot.
Trobar la paraula exacte que t'expressa i et defineix és un art. Qui més qui menys té un model que admira perquè ens arriba al fons. En el fons, però, ja ens hi assemblem i per això ens agrada tant.
ResponEliminaUna rosa de Sant Jordi, Helena.
Gràcies per la rosa, Teresa! Una per a tu!
EliminaMargarit està especialment inspirat en aquest poema. Sis versos, no en fa falta cap més.
ResponEliminaMenys és més, diuen. Si ja està tot dit, perquè més paraules?
Gairebé sempre menys és més, Glòria, amb alguna excepció que confirma la regla.
EliminaGrandea d'Espereit.
ResponEliminaFeliç Sant Jori!
Una rosa per vosaltres, Olga i Carles!
EliminaSIEMPRE TÚ TAN COHERENTE.
ResponEliminaABRAZOS
Sí, sí que provo de ser coherent, ReltiH. No m'enganyo a mi mateixa.
Elimina