En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 24 d’abril de 2016

Estimar és fer-ho tot per l'altre

No he tingut fills,
m'omple més un gos,
per això no comprenc les dones
quan diuen que un fill
s'estima més que un marit.
Un fill et pot sortir,
encara que sigui "de la teva sang",
un perfecte monstre.
Jo encara somnio com una nena,
i, tot i no ser gens "apassionada",
estimo com Don Quixot.
Potser per això no m'he casat.

13 comentaris:

  1. Suposo que cadascú estima i viu l'amor a la seva manera. Però si estimar com diu el teu títol és fer-ho tot per l'altre, és inqüestionable que la majoria de mares i pares per qui ho fan "tot" és pels seus fills. A vegades massa i tot, a vegades malament, a vegades no són monstres sinó que els fan monstres, però l'amor és així tothom fa el que pot i el que sap... tots som limitats a l'hora d'estimar, cadascú a la seva manera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, Carme, m'agrada molt com ho expliques, però jo, tot i les limitacions, estimo ilimitadament!

      Elimina
  2. Ai! les qüestions de l'amor són tan difícils. No obeeix a noms, no hi ha "marits" o "fills", només situacions. Quan entre dues persones salta aquesta espurna de l'amor apassionat, el fill pot estar en un pla secundari. A vegades aquest amor decreix i el fill pot passar a ser principal, com una desviació de l'amor desaparegut. Ara quan hi ha aquest amor apassionat i saben projectar-lo sobre el fill pot ser meravellós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no tinc prou experiència, Alfonso, només sé que si hi hagués una altra vida m'agradaria que hi hagués la persona que estimo. No com el que em va dir un cop una persona de missa, que al cel no s'hi va com a senyora de.

      Elimina
    2. Mai estimem com ens pensàvem que ho faríem, ni com els pares ens van mostrar. Estimem segons l'edat, les circumstàncies i les passions. Cal, tanmateix, continuar fent-ho.

      No vull anar al cel "com a senyora de". Prefereixo anar on vulgui, com a Montse ;-D

      Un petó, nina.

      Elimina
    3. Montse,
      jo no vull ser "senyora de" tampoc, és perquè s'entengui!

      Elimina
  3. MUY REALISTA TU PENSAMIENTO, Y LO COMPARTO.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. ReltiH,
      Per què, davant d'una cosa tan evident, costa de trobar algú que ho subscrigui com tu?

      Elimina
  4. Em quedo amb el títol. En singular i en plural si convé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      com m'allibera el teu comentari!
      El títol prové del que deia una amiga de Milena Jesenska, nòvia de Kafka, sobre com aquesta estimava.

      Elimina
  5. Estimar és una paraula
    Per alguns un desig,
    per altres un amagatall.
    Per mi, el que em connecta amb la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim,
      que curiós, a mi estimar em connecta amb l'art!

      Elimina