En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dimecres, 30 de març del 2016
El sentit dels meus poemes
Per què a la vida
tot és renovar-se o morir?
Jo no vull girar
aquesta pàgina,
no vull haver-me
d'empassar cap vers.
Al proper poema sense tu
no hi ha ningú,
ningú que jo estimi tant.
Per què no deixar
d'escriure, aleshores?
No deixis mai d'escriure. Hi ha tantes coses belles que ens envolten i ens succeeixen, que pots portar a un full blanc i fer-nos gaudir de la bellesa de les teves paraules, que no fer-ho seria un càstig molt dur.
Només cal girar la pàgina si sentim que ja l'hem acabada... Mentrestant podem seguir fent el que sigui sense renovar-nos. Segueix... I tant! Mentre duri la pàgina... Sense perdre't ni una ratlla.
No pots deixar d'escriure. escriu a pleret i fins que el cor el digui prou. I si no vols deixar la pàgina comença una llibreta nova... tot és començar de nou.
No anem en contra la teva idea, és la vida mateixa que hi va en contra. Mira la primavera,n'és l'exemple més evident. I els humans no deixem de ser éssers vius, també.
Glòria, porto a la sang la interpretació. Diuen que fer poesia és interpretar, traduir, com també ho és dissenyar (per això penjo els meus dissenys a la barra dreta). L'escriptura només és un vehicle, per a mi.
Segueix escrivint.
ResponEliminaSegueix estimant. Segueix vivint!
Sí, Xavier, però sense renovar-me!
EliminaNo deixis d'escriure mai, però sigues sempre tu.
ResponEliminaRamon,
Eliminasóc a favor dels clàssics en les relacions, tremendament conservadora. No sé si això vol dir ser jo.
No deixis mai d'escriure. Hi ha tantes coses belles que ens envolten i ens succeeixen, que pots portar a un full blanc i fer-nos gaudir de la bellesa de les teves paraules, que no fer-ho seria un càstig molt dur.
ResponEliminaAlfonso,
Eliminala bellesa la veig quan projecto aquell qui estimo en els poemes.
Només cal girar la pàgina si sentim que ja l'hem acabada...
ResponEliminaMentrestant podem seguir fent el que sigui sense renovar-nos.
Segueix... I tant! Mentre duri la pàgina... Sense perdre't ni una ratlla.
Carme,
Eliminani puc ni vull girar mai aquesta pàgina.
Penso que la experiència i els coneixements et fan "renovar" , encara que sigui inconscientment....
ResponEliminaI per això, cal seguir escrivint ... per no morir.
Artur,
Eliminatens raó, amb això que inconscientment et renoves, però amb la raó pretenc de frenar-ho tant com puc.
No pots deixar d'escriure. escriu a pleret i fins que el cor el digui prou. I si no vols deixar la pàgina comença una llibreta nova... tot és començar de nou.
ResponEliminaMolt bona idea, Teresa! Però tots aneu contra la meva, d'idea!
ResponEliminaNo anem en contra la teva idea, és la vida mateixa que hi va en contra. Mira la primavera,n'és l'exemple més evident. I els humans no deixem de ser éssers vius, també.
EliminaPerò existeixen els arbres de fulla perenne, Teresa. Alguna cosa es perd amb cada nova primavera.
EliminaCalla,
ResponEliminai el silenci parlarà per tu,
flueix
i tu seràs el canvi
per sortir
de la presó de la consciència,
l’amor,
el temor i la renúncia.
Ja ho deia en Llull.
Anònim,
Eliminavull sortir de la presó del temor i la renúncia, no pas de l'amor.
Crec que ningú t'obliga a girar la pàgina. Una pàgina d'amor i desamor dóna per a escriure molts versos.
ResponEliminanovesflors,
Eliminamolt i molt ben trobat.
Jo no estic contra la teva idea, i la respecto, però ni m'imagino que siguis capaç de deixar d'escriure. Ho portes a la sang.
ResponEliminaGlòria,
Eliminaporto a la sang la interpretació. Diuen que fer poesia és interpretar, traduir, com també ho és dissenyar (per això penjo els meus dissenys a la barra dreta). L'escriptura només és un vehicle, per a mi.
ME GUSTA, PORQUE ESTÁS CONVENCIDA DE TI MISMA.
ResponEliminaABRAZOS
ReltiH,
Eliminam'embadaleixen les teves paraules!