En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 18 de novembre del 2015

Tan breu

ANTONI Solitud dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Com un sinònim,
cel i terra es confonen
fins on albires.

11 comentaris:

  1. Respostes
    1. Xavier,
      sí, hi ha imatges que són per descansar la vista, com aquesta.

      Elimina
  2. Es podia dir més alt (i més llarg, sens dubte), però no pas millor. Un poema excel·lent, Helena.

    ResponElimina
  3. Fosa en la boira
    descansant la mirada.
    Essència pura.

    Aprofitant les idees poètiques teves, del Jordi i del Xavier

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      sí, és essència pura el que destil·la aquesta imatge.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...