En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 24 de novembre del 2015

Residual però absolutament essencial

JOSEPH Trobant la sortida dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'heura arrapada
a l'arbre normalment,
s'ha desviat
del camí metonímic.
Però encara va endavant.

8 comentaris:

  1. Que maco, Xavier! És exactament el que fa l'heura.

    ResponElimina
  2. A vegades, tots ens podem sentir residuals, però mentre ens sentim essencials, res no serà molt greu.

    Residuals, desviats del camí, duem endavant la nostra essència, més pura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El títol l'he tret d'una conferència de Laura Borràs, Carme.
      L'art del segle XX també s'ha apartat de la imitació de la realitat, però continua endavant amb l'abstracció. És com m'autointerpreto.

      Elimina
  3. L'heura sempre va endavant, sempre té ganes de viure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      l'heura va endavant a costa de l'arbre, normalment. En aquest cas ha sortit per la tangent.

      Elimina
  4. M'has fet pensar en un cementiri que he visitat darrerament. En una paret de nínxols (verticals), hi havia herbes que sortien de darrera d'alguna làpida, buscant la claror. Vida des de la mort... De vegades cal desviar-se per sobreviure, i això és l'essencial: viure.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...