En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 29 de novembre del 2015

Refiar-te de tu mateixa

La plana esquerra,
amb la imatge,
espera la visió exacta
de la plana dreta.
Sempre que faig un poema
estic pendent de la
interpretació dels lectors.
Tot i l'empenta interior,
no crec en res que no sigui
el punt de vista extern.
És la inseguretat
de l'exigència.

12 comentaris:

  1. i si...el lector, erra en la interpretació? Difícil de coincidir sempre.... escriu , pot ser amb aquesta inseguretat, però sobretot sent tu mateixa i escrivint el que tu vols expressar , encara que nosaltres ens equivoquem, això sempre serà el de menys importància !

    ResponElimina
    Respostes
    1. artur,
      sempre poso un +1 que es converteix, no sé per què, en +2. Vull dir que d'entrada hi crec, però em manca l'opinió dels altres per creure-m'ho del tot.

      Elimina
  2. Estic d'acord amb l'Artur, Helena, sigues tan exigent com vulguis però no ho deixis tot a la interpretació del lector. El teu poema ja no és teu, és de tots els que el llegeixen i se'l fan seu. El teu rigor farà que creixin significats més enllà dels que tu esperaves.

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      a vegades algú rescata algun poema meu que ha passat sense pena ni glòria, em fa feliç.

      Elimina
  3. Jo també estic d'acord amb ells. Cada interpretació és valuosa, i cadascuna amplia el poema, però el sentit propi, el que tu li dónes en escriure, no li pot prendre ningú. El té, ja, de sortida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      un poema, com una imatge poètica, sempre admet més d'una interpretació, és la seva riquesa!

      Elimina
  4. El lector quedarà pendent de la interpretació que faràs de la seua interpretació.

    ResponElimina
  5. El lector sempre fa la seva interpretació, i és igual si l'encerta o no: per a ell serà útil. I el/la poeta no pot conèixer les interpretacions de tots els seus lectors, només faltaria. I quan en coneixes alguna, perquè te la diem, no n'has de fer necessàriament cabal. La teva obra ja és pública (i sempre la pots refer: Carnet no se'n cansava); a partir d'aquí, allò que n'aprofitem (o no) els altres no t'ha de preocupar.

    ResponElimina
  6. És possible que el lector, en el seu comentari no hagi entès el que el vers volia dir,
    i al mateix temps tu no interpretes el comentari del lector.
    Quan el lector llegeix la teva segona interpretació, potser que , mentalment, tapoc no els sàpiga interpretar.
    Etc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      es pot interpretar, i es pot malinterpretar, vet aquí el problema.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...