En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 21 de novembre del 2015

Estètica decadent

NEUS, November blue... dins Nòmades del vent


Lluna que creix,
tot i que ja es pondrà
entre les branques.
Com la mètrica és llum
dins dels versos tangibles.

12 comentaris:

  1. Lluna que creix
    puntall que se'ns amaga.
    Randa de branques.

    ResponElimina
  2. Ets molt bona observadora, Helena. Ho dic pel diari il·luminat.
    El teu poema també és llum fina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt l'art, Olga, tot i que no l'adoro, com deia Pessoa que no s'havia de fer.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier! Avui la lluna ja és quart creixent o més.

      Elimina
  4. Brilla la llum de la poesia i aquesta llu per sempre.

    ResponElimina
  5. M'agrada aquesta decadent, una exploració, quasi intangible.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igor,
      gràcies, sí, la lluna és pràcticament intangible, i ho ha de continuar sent per ser lluna.

      Elimina
  6. Molt bonic el poema, com la foto. Els versos són tangibles (i legibles, "dicibles" i audibles), i la mètrica no sé si és llum, però és important per l'estructura i la memorització. Però on hi ha (o hi hauria d'haver) la màxima claror és en el contingut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig pensar que la forma geomètrica de la lluna connotava la mètrica, i penso que la màxima claror és en la forma, però també en el contingut, o en l'interpretació, que diu Salvador Oliva.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...