En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 28 de novembre del 2015

Digue'm la veritat

L'enamorament
és estar calent?
O tenir papallones
a la panxa?
És perdre la identitat?
O bé identificar-se
amb un poema d'amor?
L'enamorament
és moltes coses,
o bé una de sola?

8 comentaris:

  1. És tot això, sí, i és inevitable, que se t'emporta...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi és una sola cosa, Gemma. La resta són hòsties.

      Elimina
  2. Jo no et sé respondre. A la meva edat ens enamorem de coses artístiques (poemes, concerts, paisatges, un gol de Messi...) i l'amor és un estat arrelat, passiu, rutinari de vegades, però molt agraït. Però per als joves, ai! Jo què sé... T'ho diria en paraules de Lorenzo da Ponte, de l'ària "Voi che sapete", de Le nozze di Figaro (i potser et semblaran "parole, parole, parole", però les coses indefinibles costen de definir):

    Les que sabeu / què és l’amor, / dones, mireu / si el porto al cor. / Això que sento, / jo us ho diré; / per mi és ben nou: / què és, no ho sé. / Sento un afecte / ple de desig,/ que ara és tot joia, / ara és neguit. / Em glaço, i sento / el cor cremar, / i en poca estona em / torno a glaçar. / Cerco un gran bé / fora de mi; / no sé qui el té, / qui el pot tenir. / Sospiro i ploro / sense voler,/ temo i tremolo / sense saber. / No trobo pau / de dia i nit, / però m’agrada / sentir-me així. / Les que sabeu / què és l’amor, / dones, mireu / si el porto al cor.

    ResponElimina
  3. "que ara és tot joia, / ara és neguit", més ben sintetizat, impossible!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...