En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 17 de març del 2014

Sensibilitat

Per arribar al lector
només cal el llapis de la teva raó,
la ploma que dicta el cor,
la impremta dels sentits.
I la felicitat i el dolor de crear.

14 comentaris:

  1. Sempre he pensat que crear hauria de ser només felicitat... no sé si és cert, perquè el dolor ja el tenim abans, podria ser un dels motors, la mateixa felicitat n'és un altre. la raó... a vegades l'oblido massa, quan escric.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      la felicitat i el dolor, com la humilitat i la vanitat, o la forma i el contingut, crec que són indestriables en el poema. La raó i el cor també.

      Elimina
  2. El llapis de la raó podria ser el gaudi, la ploma l'amor, la imprempta dels sentits el desig i la felicitat i el dolor de crear la voluntat dins del gaudi, les quatre potes d'una perfecta taula, tot i que també les hi ha de tres, però de quatre entra la bellesa o la voluntat o la imperfecció de la vida.

    Vicent

    ResponElimina
  3. Vicent,
    jo pensava més aviat en el cos, la ment i l'anima, a banda de la felicitat i el dolor, per tenir les quatre potes de la taula. Però el que tu dius també pot ser.

    ResponElimina
  4. No serveix un llapis de l'Ikea, una ploma de perdiu i una impremta del carrer Petritxol?
    Ens ho poses difícil Helena...

    Fita

    ResponElimina
  5. Xavier,
    "Un llapis d'Ikea, un pistatxo..."! S'admeten interpretacions del que jo dic!

    ResponElimina
  6. Tens tota la sensibilitat a la punta dels dits :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Sense and sensibility", Sílvia! M'agrada molt el que dius quan em sento especialment mediocre.

      Elimina
  7. Tu tens tots aquets els mitjans per arribar al cor dels que et llegim.
    I la felicitat i el dolor de crear.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      aquests mitjans són els que té tot poeta. M'agrada de fer-los servir!

      Elimina
  8. Molt bonic Helena :)

    La sensibilitat és un hort que s'ha de treballar, i tu ho fas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ximo,
      l'he treballat aquest poema, encara que no ho sembli! Però sempre com un joc.

      Elimina
  9. La imprenta dels sentits... Quin bon sabor. Home, sent realistes, si hi hagués a prop algú de márketing.... Però no ho oblido. Primer, la imprenta dels sentits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Associo conceptes per connotació, Igor. La impremta dels sentits, quan el llibre ja es pot llegir. No és el primer, sinó l'últim, segons com es miri.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...