En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 11 de març del 2014

Origen agònic

Fredor Niporepte 108 dins Relats en Català


Arbre longevi,
les branques ran de terra,
t'imposes sobre
la boira del voltant,
la vegetació.

També el que és clàssic
es desfà de les fulles
accidentals.
Però el fullam encara
embruta el blanc de marbre.
a

10 comentaris:

  1. xavier pujol11 de març del 2014, a les 9:55

    El títol anuncia un final agònic. El poema el revitalitza.

    Fita

    ResponElimina
  2. Helena Bonals11 de març del 2014, a les 11:27

    M'agrada la teva lectura, Xavier! El títol, però, és, normalment, la darrera part del poema que faig.

    ResponElimina
  3. Vicent Llémena i Jambet11 de març del 2014, a les 14:01

    Tot el fullam clàssic, tot allò clàssic sempre sobreviurà entre les altres coses, tot i que siga amb el mite, el mite és etern.

    Vicent

    ResponElimina
  4. GEMMA11 de març del 2014, a les 14:56

    Quina imatge més sublim, convida a enfilar-s'hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals11 de març del 2014, a les 21:25

      Gemma,
      és molt curiosa aquesta imatge, no s'acaba d'un cop d'ull!

      Elimina
  5. Sílvia 11 de març del 2014, a les 20:44

    Veig que els "niporeptes" no se't resisteixen!

    ResponElimina
  6. Elisenda Boldú12 de març del 2014, a les 9:17

    Quanta saviesa amaga la longevitat i l'agonia... Un cau de remeis per a l'ànima!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals12 de març del 2014, a les 9:48

      Ho has vist molt bé, Elisenda. "El diablo sabe mas por viejo que por diablo".

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...