En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 11 de març de 2014

Origen agònic

Fredor Niporepte 108 dins Relats en Català


Arbre longevi,
les branques ran de terra,
t'imposes sobre
la boira del voltant,
la vegetació.

També el que és clàssic
es desfà de les fulles
accidentals.
Però el fullam encara
embruta el blanc de marbre.

10 comentaris:

  1. El títol anuncia un final agònic. El poema el revitalitza.

    Fita

    ResponElimina
  2. M'agrada la teva lectura, Xavier! El títol, però, és, normalment, la darrera part del poema que faig.

    ResponElimina
  3. Tot el fullam clàssic, tot allò clàssic sempre sobreviurà entre les altres coses, tot i que siga amb el mite, el mite és etern.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      el mite és etern i té mil interpretacions.

      Elimina
  4. Quina imatge més sublim, convida a enfilar-s'hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      és molt curiosa aquesta imatge, no s'acaba d'un cop d'ull!

      Elimina
  5. Veig que els "niporeptes" no se't resisteixen!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      m'agraden molt els "niporeptes", és veritat.

      Elimina
  6. Quanta saviesa amaga la longevitat i l'agonia... Un cau de remeis per a l'ànima!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has vist molt bé, Elisenda. "El diablo sabe mas por viejo que por diablo".

      Elimina