En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 15 de març del 2014

El poema com a imatge

L'al·legoria kafkiana,
la metàfora estesa de Shakespeare,
la metonímia de Ted Hugues,
la sinestèsia de Kandinsky,
el símbol de Vinyoli.

Val més un sol poema
que mil interpretacions.

14 comentaris:

  1. Llegir un poema i estimar-lo a primera vista.

    Fita

    ResponElimina
  2. Xavier,
    això em va passar el primer cop que vaig estimar un poema, sense encara entendre'l.

    ResponElimina
  3. El poema és la flama que escampa la llum perquè els intèrprets hi vegin clar. Sovint, però, els intèrprets estan cegats per la seva vanitat.

    ResponElimina
  4. Eduard,
    a vegades ho són els artistes, de vanitosos! Que ja ho han de ser, per altra banda.

    ResponElimina
  5. M'has fet pensar en Margarit, que em va agradar molt com ho diu a "Noves cartes a un jove poeta": "Per això, davant d’un poema, l’anàlisi o la crítica té poques oportunitats, perquè el poema diu just allò que no es pot dir amb un llenguatge que no sigui, ell mateix, una altra obra d’art".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      de totes maneres a mi m'agrada molt la interpretació, ja ho saps. Però em meravella quan admiro un poema sense acabar d'entendre'l.

      Elimina
  6. Un poema sol ja és al mateix temps mil interpretacions...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      sí, les interpretacions van incloses en el preu del poema!

      Elimina
  7. Jo pense que mentre hi haja coses a dir tot val, hi ha gent que escriu molt bé i els hi ha exemples en totes les cultures però no són conscients del que diuen i hi ha qui té molt a dir, i fins i tot hi ha interpretacions que són obres mestres i poemes molt bàsics, que no vol dir roïns sinó que parlen de pocs sentiments, però tot, Tot és bo si ho mirem amb amor, més, menys, millor, pitjor no és ¿? com vulgues anomenar-lo.
    En fi, una abraçada i dir-te que aquesta vegada no hem coincidit.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      jo puc dir això com el contrari, m'agrada de canviar d'opinió. Celebro que no hi siguis d'acord!

      Elimina
  8. Cada interpretació es fa amb uns ulls nous, els de les generacions que creixen i ens segueixen. Cada full és verge als ulls que neixen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      el full és verge per escriure-hi, i per ser llegit, veig.

      Elimina
  9. Molta, molta raó tens. De fet, les interpretacions que arriben després són com reguerots de deixalla.

    ResponElimina
  10. Igor,
    a mi m'agrada molt la interpretació, això que dic és una hipèrbole, com el que dius tu.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...