En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
"També els versos són cos"i es deixen tocar.Fita
Normalment es toquen amb la vista, Xavier!
Si el verb era Deu escriure es el que més ens atança als Deus, com no haurien de ser "carn Transcendida" el teus versos?
Miquel Àngel,gràcies per la visita, i pel comentari afalagador!
Et visito sovint d'incògnit però soc un gandul i no et dic res... me perdones oi??
Perdonar és comprendre, comprendre és perdonar, és la meva màxima.
Jo tampoc no hi dic res, no per gandul, sinó per no trencar la porcellana.
Que maco això que dius, Jpmerch! Ets poeta!
Jo tinc un parell d'amics que es van casar que portaven en el seu anell la cinta de Möbius, això és l'ànima i el cos junt amb l'amor, una interrelació de tots tres o dos si ho mires des del costat més budista.Una abraçada des de RussafaVicent
Vicent,tens una cultura enciclopèdica!
Bonitos versos.
Gràcies, Jordim! Me'ls suggereix la imatge del principi al final, aquests versos.
Els versos, extensió nostra que ens conté.
Olga,els versos es fan jugant amb les síl·labes, la fonètica, per això es poden considerar cos sense equivocar-se.
Com el temps i com l'amor, els versos prenen la forma que nosaltres permetem. Un encert de poema, Helena!
I un encert de comentari, Elisenda. Demà publicaràs alguna cosa?
Els versos só cos.Els versos són ànimaEls versos són ment.Els versos som nosaltres
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
"També els versos són cos"
ResponEliminai es deixen tocar.
Fita
Normalment es toquen amb la vista, Xavier!
EliminaSi el verb era Deu escriure es el que més ens atança als Deus, com no haurien de ser "carn Transcendida" el teus versos?
ResponEliminaMiquel Àngel,
ResponEliminagràcies per la visita, i pel comentari afalagador!
Et visito sovint d'incògnit però soc un gandul i no et dic res... me perdones oi??
ResponEliminaPerdonar és comprendre, comprendre és perdonar, és la meva màxima.
ResponEliminaJo tampoc no hi dic res, no per gandul, sinó per no trencar la porcellana.
ResponEliminaQue maco això que dius, Jpmerch! Ets poeta!
EliminaJo tinc un parell d'amics que es van casar que portaven en el seu anell la cinta de Möbius, això és l'ànima i el cos junt amb l'amor, una interrelació de tots tres o dos si ho mires des del costat més budista.
ResponEliminaUna abraçada des de Russafa
Vicent
Vicent,
Eliminatens una cultura enciclopèdica!
Bonitos versos.
ResponEliminaGràcies, Jordim! Me'ls suggereix la imatge del principi al final, aquests versos.
EliminaEls versos, extensió nostra que ens conté.
ResponEliminaOlga,
Eliminaels versos es fan jugant amb les síl·labes, la fonètica, per això es poden considerar cos sense equivocar-se.
Com el temps i com l'amor, els versos prenen la forma que nosaltres permetem. Un encert de poema, Helena!
ResponEliminaI un encert de comentari, Elisenda. Demà publicaràs alguna cosa?
EliminaEls versos só cos.
ResponEliminaEls versos són ànima
Els versos són ment.
Els versos som nosaltres